La sardana: un ball de dimonis i bruixes
Durant la presentació del llibre, Andrés ha explicat que l'origen de la sardana és "incert", ja que és complicat investigar sobre una dansa. La primera vegada que s'anomena aquest ball és el 1552 en un context en què l'església el va prohibir perquè el relacionaven amb el dimoni. De fet, la historiadora ha explicat que hi ha documents del segle XVI i XVII de processos judicial per bruixeria en què s'obligava a dones a admetre que havien ballat sardanes amb el dimoni.A Sant Cugat, però, la primera referència que hi ha del ball no és fins al 1907 al diari 'La Veu de Catalunya'. Segons explica el diari, es van ballar sardanes durant els Jocs Florals a les actuals plaça de Sant Pere i plaça d'Octavià. A partir d'aquest moment, la presència de la sardana al municipi és constant fins a l'actualitat. El llibre recull les diverses associacions que s'han creat a Sant Cugat per impulsar el ball fins a arribar a l'Entitat Sardanista. En aquest punt, Andrés explica com l'entitat va integrar-se a la cultura popular de la ciutat per, entre altres coses, poder participar al seguici de Festa Major.
Mercè Andrés
Aquest llibre és la culminació d'una recerca de dos anys. Hi ha recerca documental i investigació com entrevistes amb membres d'agrupacions que avui en dia encara ens poden explicar les seves històries.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.