El ball tradicional 'Paga-li Joan' forma part de la cultura popular santcugatenca des del segle XVIII. Tot i que entre els ciutadans de Sant Cugat es troben experts amb anys d'experiència a l'esquena, també hi ha qui, enguany, ha agafat el vano i el ram característics i s'ha animat a ballar per primera vegada. La parella veterana formada per la Irene Llamas i en Jordi Castro i els novells Diego Torres i Laia Gallegos han parlat al programa de la Xarxa produït per Cugat Mèdia 'Obert per Vacances' de la seva experiència al 'Paga-li Joan' d'aquest any.
ESCOLTA-HO
La Irene i el Jordi són una parella amb un llarg recorregut en aquesta tradició. Ella el va ballar per primera vegada el 1984, quan amb quatre anys el seu avi la portava a La Unió, on es feien els assajos. Encara guarda un ventall de 1986, el més antic que té. La veterana explica com funcionen els últims assajos, que comencen uns dies abans de Sant Joan. Les parelles que porten més temps, fan diverses passades del ball totes juntes, es posen en una fila per practicar les entrades i sortides i els moments en què les noies ballen soles per saber el moment exacte en què el noi lliure el ram. "És el que sempre costa més de quadrar i els monitors i responsables del ball estan fent els càlculs i contant. A vegades donem el ram a la volta 12 i a vegades ens fan arribar a la 16". El Jordi participa en el 'Paga-li Joan' des del 2001. Aquest any s'ha adonat que les parelles més noves el tenen com a referent i li demanen de posar-se darrere seu per tenir-lo com a guia durant el ball. Tot i que en un principi li semblava avorrit, diu que un cop dins no pot evitar estimar-lo. "Jo trobo que és el ball insígnia del poble, que jo sàpiga només es balla aquí. Hi ha la gran dita: "no ets de Sant Cugat fins que no has ballat el Paga-li".
La parella veterana de la Irene Llamas i el Jordi Castro / Foto: Premsa Sant Cugat
De la seva primera vegada la Laia Gallegos explica que en tenia moltes ganes. Ja li havia proposat al Diego, el seu company de ball, de ballar per la Festa Major de 2020, però la pandèmia els va aixafar els plans. Aquest any s'ha pogut estrenar i valora l'experiència molt positivament. "Estic molt contenta d'haver-lo ballat amb un dels meus millors amics, estic orgullosa". L'ha sorprès que l'edat dels participants és molt variada. "Hi ha gent jove, gent gran i fins i tot nens. És un ball molt tradicional d'aquí Sant Cugat i ballar-lo per primer cop és un orgull". El Diego n'ha valorat l'aspecte social. "Fa tres anys o quatre es ballen noia i noia o noi i noi. El significat és formar part de la Festa Major i del seguici. Està molt bé participar i forma part de la unió del poble".
La parella novell de Laia Gallegos i Diego Torres / Foto: Cedida Laia Gallegos
L'origen del 'Paga-li Joan' data del segle XVIII. Consisteix en un ball pla amb dos elements, el vano i el ram, de caire festiu i amb un aire arabesc, explica Roger Cusidó, membre de la Comissió del 'Paga-li Joan'. El nom ve de la cançó que es balla, que tracta d'un noi d'una família de pagesos i una noia de bona casa. "Jugaven a un joc de festeig de parella. En les èpoques en què vivien totes les parelles havien de demanar permís a les famílies. Aleshores el 'Paga-li Joan' servia com aquesta trampa per poder acostar-se al noi o noia que t'agradés". Amb la Guerra Civil es va perdre la tradició i no es va recuperar fins a 1942.
És el que sempre costa més de quadrar i els monitors i responsables del ball estan fent càlculs i contant. A vegades donem el ram a la volta 12 i a vegades ens fan arribar a la 16.
Jordi Castro
Jo trobo que és el ball insignia del poble, que jo sapiga només es balla aquí. Hi ha la gran dita: no ets de Sant Cugat fins que no has ballat el paga-li. Jo quan vaig començar pensava desde fora era molt aborrit i no se si el que vius dins o l'ambient de la gent te'l fa estimar cada vegada més.
Laia Gallegos
Estic molt contenta d'haver-lo ballat amb un dels meus millors amics, estic orgullosa. És molt variat. Hi ha gent jove, gent gran i fins i tot nens. Crec que és un ball molt tradicional de Sant Cugat i ballar-lo per primer cop és un orgull.
Diego Torres
Fa tres anys o quatre es ballen noia i noia o noi i noi. El significat és formar part de la Festa Major i del seguici. Està molt bé participar i forma part de la unió del poble.
Roger Cusidó
Jugaven a un joc de festeig de parella. En les èpoques en què vivien totes les parelles havien de demanar permís a les famílies. Aleshores el 'Paga-li Joan' servia com aquesta trampa per poder acostar-se al noi o noia que t'agradés.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
Inicia sessió 
Registra't
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.