ESCOLTA-HO
Doncs vaig començar una mica tard, amb 10 anys. El meu pare no estava gaire d'acord en tenir una filla ballarina, cosa que era normal en aquella època. Aleshores vaig començar als 10 anys, perquè la meva mare va decidir que sí: que si jo volia fer dansa, endavant. I vaig anar amb ella a apuntar-me a una escola de dansa.
I com va ser la teva trajectòria, fins a arribar a la primera experiència professional?
Als 10 anys vaig començar amb la professora Imma Maleras. Una gran mestra, per cert. I quan tenia 14 o 15 anys vaig passar a anar a l'escola del mestre Magrinyà, al carrer Petritxol. I d'allà ja vaig entrar al Liceu, amb 16 anys. Com que jo volia ser professional i guanyar-me la vida amb la dansa, ja veia que aquí no hi havia companyia, o que amb la companyia del Liceu només teníem una temporada de sis mesos d'òpera. I vaig anar a estudiar a França un parell d'anys. Va ser a França que va començar la meva vida professional, una mica més tard.
Què és per a tu la dansa, i què ha significat al llarg d'aquesta trajectòria?
Doncs és difícil d'explicar, perquè la meva vida professional i la meva vida personal han anat totalment agafades de la mà. No hi ha hagut dues vides, sinó una de sola. He tingut la sort d'haver-les pogut fondre totes dues i d'haver gaudit de les dues. I això, crec que no tothom ho pot dir.
De fet, va ser l'any 1995 que vas crear el teu propi centre de dansa. Quin és el seu origen?
Ja abans, el 86, amb la Pilar Roig vam crear Fusió. La Pilar ja estava instal·lada a Sant Cugat amb una escola i una trajectòria molt sòlides, fent música i dansa. Aleshores, com que aquells locals s'havien quedat petits, la Pilar i jo ens vam associar i vam crear Fusió. Després, jo vaig sortir de Fusió i vaig crear la meva pròpia escola el 1995.
I com que la vas crear, m'imagino que en vas poder escollir la filosofia. Quins han estat els valors de Laura Esteve Centre de Dansa?
Doncs no ha estat mai una escola pensada únicament per crear professionals. Això no ha estat mai la meva intenció. Als alumnes que han volgut ser professionals, els hem ajudat i hem intentat fer el millor per a ells. Però la immensa majoria no ho han estat. Tanmateix, sí que és veritat que sempre he intentat tenir molt de rigor i molta professionalitat, encara que els alumnes no fossin professionals. Jo sí que ho soc, i el meu equip també. I per tant, hem volgut que fessin un treball de dansa. No ha estat mai una extraescolar ni un esplai. Ha estat una escola de dansa, i hi hem treballat molt i molt seriosament al llarg d'aquests 27 anys.
Han estat, deies, 27 anys sent la directora de l'escola. I ara, et jubiles.
Sí.
Per què?
Perquè em sembla que ja tinc una edat (riu), ja em toca! Tinc 68 anys i crec que he fet una carrera molt llarga. No tothom ho pot dir, perquè des que vaig començar fins ara no he fet res més. He tingut aquesta sort, i m'ha anat molt bé. I no he hagut de fer altres coses, ha estat una vida molt plena. Però cada cosa té el seu moment, i crec que ara és el moment de deixar-ho en mans d'altres persones que són al meu equip i que estan summament preparades. Són alumnes meves de tota la vida, i tinc plena confiança en elles.
Així i tot, la dansa continuarà formant part del teu dia a dia?
Doncs no ho sé, ja t'ho diré d'aquí a un any! (Riu, una altra vegada). Mai a la vida no m'he despertat sense pensar en la dansa. Aleshores, no sé si continuarà sent així, o si realment pensaré en altres coses en què no pensava abans.
Igualment, l'escola de dansa continuarà.
Sí, aquesta és la meva gran satisfacció. L'escola continuarà, i no gaire lluny dels locals on som ara. Amb un equip "nou", per dir-ho d'alguna manera. Perquè de fet, és l'equip de tota la vida: eren alumnes meves i després han estat mestres amb mi durant tot aquest temps. Per tant, estic molt contenta.
I el nou local, on és?
Doncs no et puc dir encara l'adreça, perquè el contracte no està signat. Estan a l'espera de permisos i amb obres. Però bé, la nostra web és la mateixa i tothom pot contactar amb nosaltres a través d'allà i del nostre correu electrònic. El nou local és a cinc minuts de l'escola i, per tant, no hi haurà gaire canvi.
A partir d'ara, qui portarà l'escola de dansa?
La Sònia Romà, que ha estat la meva mà dreta durant molts i molts anys a l'escola. I ara agafa el comandament, amb l'equip de professors que ja existeix. Per això estic molt contenta: perquè tots són alumnes meus i coneixen molt bé la meva filosofia i el que jo he volgut fer durant tots aquests anys. Estic convençuda que tot serà dins la mateixa línia.
I ja per acabar, com tanques aquesta etapa de la teva vida?
Doncs no ho sé, ja ho veurem. No vull fer plans perquè no tinc ni idea de què passarà. Puc dir que visc aquesta època força al dia a dia. Com que soc una persona positiva, penso que el millor està per venir. Aleshores, serà una etapa diferent, molt diferent del que he viscut fins ara. Però això està bé: a vegades ens espantem molt dels canvis, però la majoria de vegades són per millorar. Per tant, soc positiva. Endavant!
Laura Esteve
No hi ha hagut dues vides, sinó una de sola. He tingut la sort d'haver-les pogut fondre totes dues i d'haver gaudit de les dues. I això, crec que no tothom ho pot dir.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.