Inicia sessió 
Registra't
Un llaç lila fet amb flors, durant la concentració del 25N del 2020 / Foto: Localpres
No
8 de marçen un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i lliures.
No serem
un ésser auxiliar,
no admetrem
ni coaccions ni setges,
persistim
sens detura endavant
al camí
de la nostra conquesta.
Dona, en homenatge
Aixeques, amorosa,el farbalà del dia
i hi fas rosses puntades
amb els rajos de sol.
Vestida d'il·lusió,
de futur, d'alegria,
entre les teves mans
el món fa rotació.
Amb el rumb del teu viure
s'obren badabadocs,
i alcen les cabotes
farcells de margarides,
i tu d'herbes boscanes
tens aroma i dolçor
i entre raïms madures
l'esplèndida collita.
Amb els teus dits cabdelles
els fils de l'avenir,
fet dels instants petits,
miralls de les estrelles,
que al capvespre reculls
i deses amb poncelles
per tenir-los a frec
quan arribi la nit.
Delectança
Sensualitat, encanteriles dones duem als pits,
i als malucs, i a la carn fresca,
i als cuixams arrodonits.
Erotisme, fast, delícia
que es fa esclatar amb els deu dits
i amb les puntes de les aspes
del més ardit dels desigs.
Carnalitat fastuosa,
mar de voluptuositat,
encomanes delectança
a qui un sol cop t'ha tastat.
Deessa
Orgullosa de ser donam'ajasso al bressol del sol,
els meus dos malucs sostenen
l'obra de la creació.
La meva rosa fruitosa
porto als llavis i al mirar,
no pas tots podran collir-la,
només qui la trobarà.
Dreçada davant la terra
torno terra aplegar.
Que no saps que soc deessa
i puc nounats infantar?
Felicitat
I en primer termehi ha una felicitat,
no abaixar el cap
a qui ha volgut sotmetre't
i acceptar el cost
amb totes conseqüències,
no admetre mai
escopir al meu amor,
i sent així,
no es pot parlar de pèrdues,
sinó del guany
de tenir-me completa
amb el gran món
que m'envolta i empenta,
amb la tendresa
que la comprensió enclou.
Dona, només tu
A la vora no hi ha màque t'alci per l'alegria,
ni cap pit on recolzar
el plany cremant que et corlliga,
només tu, molt lentament,
eixiràs cap a una riba,
on pujaràs a un vaixell
per navegar en mar antiga,
i si naufragues de nou
sola exposaràs la vida
per remuntar un altre cop
en mar blava, fins a Ítaca.
A la musa
Dona formosa i clara,hi ha un déu que et busca,
i fa conjurs, pocions,
i tot s'ofusca.
Cerca fórmules, plànols,
un riu de tinta,
i no sap que la màgia
la duus a dintre.
Creu que amb rampells i força
anirà a l'encalça
d'allò que tu ets capaç,
oh!, musa àuria.
Només ets una dona
i ell un gran déu,
però tu als llavis hi duus
el que no té ell.
Passió, dolçor, vehemència,
amor i ardor.
Que vagi fent juguesques,
que tu ho tens tot.
Mar solitària
Turgents pits de pell de lluna,foc ardent melic avall,
passió del cos que s'abrusa
cel enllà, regalimant.
Dits alats polint la gemma
amb delícia electritzant,
anhelosos l'enardeixen,
delirosos van llustrant.
Esplendor, zenit de l'alba.
Estrelles en devessall
cauen en mar solitària,
que ha perdut el seu amant.
Ardor
Encara el teu cos que em fuigel faria amor meu
i et perdria entre els meus pits
i el meu entrecuix ardent.
Decàleg
No perdis maila noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,
i entremig
de l'escàndol latent
dreça l'alt pal
que el teu paller aguanta.
Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,
no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.
És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre't ni libar-te.
Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
son les més despullades.
I no t'enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.
Qui s'agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.
Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.
Vulgue't completa
no deixis que et soscavin
la integritat,
la vida inalienable.
Moment
Plena del tot del just moment que em bressalleugera vaig pels camins de l'estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i soc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n'extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.
Mar solitària
Turgents pits de pell de lluna,foc ardent melic avall,
passió del cos que s'abrusa
cel enllà, regalimant.
Dits alats polint la gemma
amb delícia electritzant,
anhelosos l'enardeixen,
delirosos van llustrant.
Esplendor, zenit de l'alba.
Estrelles en devessall
cauen en mar solitària,
que ha perdut el seu amant.
Perles
El teu collaret de perlesobre camins en la nit,
en les avingudes plenes.
Fars enlluernen de sobte
els teus cabells tot fragants,
les randes com papallones
la rodonesa dels pits,
la teva oculta nuesa.
I en un lloc desconegut
on el misteri s'arrela,
en la indefensió de tu,
el foc d'una espera encesa.
Joies
Un a un et trauréels collarets delicats,
els teus anells de perles,
les arracades fines,
i quan molt tendrament
et llevi la dolça brusa,
els teus pits estremits
de mugrons incitants
enjoiaran la tarda.
Plenitud
Dels nostres cossos ha caigut el cobrelliti només la nit ens acompanya.
Esteses sobre un mant de temps
fluctuem, confiades,
damunt la nostra plenitud.
Com màscares han caigut les nostres joies,
i ens sobrevé un descans immaculat.
Desposseïdes de símbols,
resten descalços els nostres cossos nus
per oferir'ns-els.
I són els pits d'ofrena,
gerres de llet que es vessen entre carícies,
la seva espessor blanca
difosa entre la nuesa,
riquesa frondosa que en cada gest gravita.
En les nostres cabelleres recollim sol i lluna,
i som el dia que a si es basta,
alga de mar i escuma,
i esdevenim completes
després que els nostres sentits,
vibrants i sinuosos,
s'han nodrit.
Dona a la platja
Misteri estès al sol,enigma de la terra,
suavitat de mugrons
i pell dolça, morena.
Ets voluptuositat,
principi del camí,
terra oferta, carnal,
parra, raïm i vi.
Centre de gravetat,
cançó de l'univers,
és cremor i densitat
al teu estiu encès.
Ets per qui es mou el mar
i s'enriola l'ona,
guia del caminant,
sendera de l'aurora.
I pel teu cabell fi
s'hi batrien els pobles,
com per Helena un dia
herois reptaren Troia.
Dones sòlides
De les dones sòlidesen vull prendre exemple,
deesses romanes,
cariàtides gregues.
Mantenen trenades
les suaus cabelleres,
a tots els seus trets
la bellesa hi vessa.
Dolços músculs forts
al pòmuls, les temples
serenes enfront
l'oratge que ens lleva.
Els ulls son segurs,
la mirada crema,
els dos pits rodons
nodreixen estrelles.
Perfil dibuixat,
alta planta ferma,
món en rotació
al cos i a la testa.
Banys àrabs per a dones
En el secretrecòndit d'una cova
il·luminada
per la claror difusa,
pugen els bafs
de les aigües calentes
entre els aljubs
i arcs de ferradura.
Al llarg dels segles
els clars riures de dones
han esculpit
les parets de les grutes,
igual que l'aigua
que regala lleugera
dels seus ferms cossos
amb cabelleres brunes.
Musa estàtica
A dintre de la cambras'hi mou sencer el país,
i entre aquests quatre murs
totes les arts hi creixen.
Però sols de musa estàtica
m'hi vols només a mi,
mentre que em vas pintant
davant de la finestra.
Ja veus, em va fer vergonya
que s'obrí el decorat
on jo no soc res més
que simple musa teva.
Altres dones, davant,
passen i van mirant
sense fer comentaris,
corpreses i discretes.
Respiro fondament
i deixo caure el mant.
-Què tens?, tu que em preguntes.
-Una rampa a l'esquena.
-Tu, que aquí representes
la més alta beutat?
-Sí que és tot un honor,
però m'has de disculpar,
que tinc una altra feina.
-I quina feina és?
-La de viure en funció
de la meva volença.
Estampa japonesa
Potser els velluts et privende fruir primaveres,
l'aigua d'olor de roses
de les sentors del camp.
Tu tot ho veus i mires
rere de la finestra
i amb ombrel·la polida
et prevens dels grans raigs.
Pàl·lida la pell blanca,
efluvis de princesa
carnal i sensitiva,
estampa japonesa.
Bella i decorativa,
ets en un clos daurat,
només trencant el vidre
tindràs la llibertat.
Cos de mare
El meu cos absolutés el cos d'una mare
que en nou mesos creà
un nadó sense màcula.
Empeltada de vida,
engendradora alada,
deessa alçada al cim
amb l'ofrena vessada.
Per sempre transformada
en una consistència
de totes la més tendre
i forta com el marbre.
Per sempre mare amant
formosíssima i rica,
amb el cos sabedor
de l'origen del viure.
S'han desfet els secrets
i el meu cos n'és la causa,
savi íntegrament,
fet de sang i fet d'aire.
Conscient és al món
ple de sentit i saba,
com la llet puja al pit
després que el fill s'infanta.
En mi mateixa
En mi mateixahe de renéixer,
en el meu íntim
s'hi han de trenar
poms de delícia,
llargs rius de vida,
albors d'espiga,
solsticis, mars.
La joventut
La joventut, camins ignotsal món obert, tot per conèixer,
cada misteri com la crisàlide,
immensitat de creació,
tot vies d'ànima. Cercar escapar
de tot poder, així innocent
com fruit que es daura, aplegant força
per resistir, no claudicar
i ser salvatge. La joventut,
aprenentatge de llibertat
ja de per vida, trobar el sosté
i la clau per ser sobirana,
sempre dreçada. La integritat
i la fermesa com a substrat,
tot temps servant la flama encesa.
Crear l'arrel de saviesa
que a l'acte fon l'ignominiós,
i tot l'amor que fa estremir
fos amb la vida, per sempre encís.
Invencible
Feixuga joventut,fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,
com m'aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe'm a mi,
de buscar com escriure,
fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.
I com t'estimava, mare
I com estimava, mare,la teva lluita amb la vida,
la teva gran innocència
de ser estimada i bonica,
més preciosa del que et creies,
rompuda com flor que es trinxa.
I com estimava, mare,
la teva força de viure,
la que m'ho oferia tot,
a la que jo pertanyia,
descabdellant els estius,
a qui un monstre arremetia.
I com estimava, mare,
l'ésser que de veritat eres,
dona carnal per parir-me,
la teva veu fonda i tendra,
la teva mà que em nodria,
masegada i atuïda.
I com estimava, mare,
el valor per redreçar-te
de l'horror que et constrenyia,
un homenot, el meu pare,
repulsiu, revoltant mascle
que no mereixia viure.
Fora feixistes
A estones, a frec, hi ha flaixos de mal.S'encarna en persones amb qui veus forçada
la teva actitud en un pur rebatre,
servant el que és bell, la gran llengua humana.
Volen destruir però just ni desgasten,
i deixen un tuf d'un embrutiment
de ronya incrustada, d'una fetor infame.
Tot el més abjecte concentren, xarboten,
d'aquest gruix compacte n'esputen i roten.
Creu-me, no t'hi embranquis, que restin odiant-se,
en el seu infern, pudents de desgràcia.
Nosaltres alçats,
per sempre barrats,
vers l'abominable.
Abraçats
Home i dona nus dormintabraçats damunt de l'herba.
A vol d'ocell el vent riu
i els compon aquesta gesta:
-Sou finibles,
sou fungibles,
sou finits,
àngels caiguts,
teniu còrpora marcible,
sou fulla a mercè del temps,
però amb la vostra abraçada
desafieu tots els déus-.
Dona i dona
Alço la copa ben alta!El vostre sol m'emborratxa,
la vostra abraçada nua
de plenitud que s'escampa.
Sobre un vestit blanc de núvia
damunt la terra esponjada
dormiu amb un son calent,
el cos ofert una a l'altra.
Alço la copa rosada!
Sou una flor de la prada
amb corol·la i calze oferts
tan completa que a si es basta.
Els rajos del dia us colren
i plàcidament compassen
el flux perpetu de sang
amb so de gruta endinsada.
Alço la copa de grana!
Sou dona i dona que canten
l'embriaguesa dels sentits,
i els déus us miren i callen.
Vulnerables al destí,
guanyadores de batalles,
us abraceu fins morir
per fondre la mort que campa.
Alço la copa de vi!
Carme Cabús
El sentit d'aquests poemes és obrir una finestra a diferents àmbits de la situació de la dona, i esperonar-nos a totes a continuar endavant. A dir no, a no defallir, i a fer pinya entre nosaltres.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.