'La Puntada Subversiva' compta amb obres de gairebé trenta artistes entre els quals el comissari i director del CA2M, Manuel Segade, ha destacat el paper dels artistes llatinoamericans que són més difícils de veure a Barcelona com Teresa Margolles o Gabriel Kuri, però també artistes europeus com Caroline Achaintre o Laure Prouvoist.
Entre els artistes, hi ha quatre homes, però han destacat l'obra de l'artista santcugatenc Grau-Garriga, ja que va ser l'únic que va utilitzar les mans per aproximar-se a la tècnica tèxtil. El comissari Segade ha explicat la il·lusió a l'hora de fer l'exposició a Can Quitèria: "ens fa especial il·lusió que sigui aquí, perquè l'única peça local més històrica i que iniciava el relat a Madrid després dels anys setanta era la de Grau-Garriga."
La tinenta d'alcaldia de cultura, Esther Madrona, també ha destacat la importància de rebre la mostra: "poder acollir aquesta exposició i col·laboració amb una ciutat com Madrid crec que és molt important. També, ho és poder veure que el tèxtil pot seguir evolucionant, poder veure que a través del tèxtil podem fer art i que no és allò que passa dins les cases amb una dona sola asseguda amb una màquina de cosir, sinó que comença a traspassar fronteres. Té una gran capacitat comunicativa i que intenta llençar un missatge polític de trencar esquemes".
A la presentació, s'ha destacat el gran paper del col·lectiu 'Tejiendo Móstoles', un grup de senyores que cada dimecres al matí va a la cafeteria del CA2M a cosir que ha acabat fent un tendal per l'hort de la terrassa, el primer 'hamacòdrom', un bosc ple d'hamaques, i un cobrellit de 'patchwork' exposat a l'inici, on cada quadrat està cosit per una de les persones del col·lectiu.
Tania Pardo
És una exposició col·lectiva que reuneix treballs on la temàtica comuna és el tèxtil. És una exposició on reivindiquem tot l'art que al llarg de la història hegemònica ha sigut devaluat o considerat art menor, quasi sempre vinculat al que realitza l'art de les dones.
Manuel Segade
Ens fa especial il·lusió que sigui aquí, perquè l'única peça local més històrica i que iniciava el relat a Madrid després dels anys setanta era la de Grau-Garriga.
Esther Madrona
Poder acollir aquesta exposició i col·laboració amb una ciutat com Madrid crec que és molt important. També, ho és poder veure que el tèxtil pot seguir evolucionant, poder veure que a través del tèxtil podem fer art i que no és allò que passa dins les cases amb una dona sola asseguda amb una màquina de cosir, sinó que comença a traspassar fronteres.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.