Inicia sessió 
Registra't
L'últim acte públic de la soprano, que va passar els darrers anys de la seva vida a la nostra ciutat, va ser la celebrció del 25è aniversari de l'Escola Municipal de Música que porta el seu nom
La seva vinculació amb la nostra ciutat ha estat especialment important en els últims anys. I és que la soprano no només va escollir Sant Cugat per passar-hi els darrers anys de la seva vida, sinó que també va participar en la inauguració del Teatre Auditori el novembre de 1993, i mantenia una activa relació amb l'Escola Municipal de Música que porta el seu nom. L'alcalde, Lluis Recoder, ha destacat la seva qualitat com a artista, la seva dimensió humana i la seva vinculació amb Sant Cugat.
Lluis Recoder
Ha estat una artista excepcional, una soprano magnífica, i a més ha estat una persona d'una gran dimensió humana. Ella mateixa va accedor a que el Conservatori de Música portés el seu nom. Va ser un reconeixement de Sant Cugat a la persona i a l'artista. Sempre va estar molt present a la vida de Sant Cugat, i crec que ho va portar al cor fins els últims dies. La trobarem a faltar
De fet el seu darrer acte públic va ser al novembre del 2003 a la nostra ciutat amb motiu de la celebració dels 25 anys de l'Escola Municipal de Música i dels 80 anys de la cantant, un acte on hi van assistir diferents personalitats, entre elles el director general del Gran Teatre del Liceu, Josep Caminal, que va destacar l'important paper que va tenir la soprano després de la dictadura, en un moment cultural per Catalunya molt complicat.
Josep Caminal
En l'època de la foscor quan aquest país tenia crisi de lideratge cultural, qui ens va passejar pel món va ser la Victòria
De la seva banda, el violinista santcugatenc Gerard Claret, que va participar en aquell homenatge juntament amb l'Orquestra de Corda de l'Escola de Música, ha assegurat que Sant Cugat s'ha de sentir orgullosa de tenir una escola de música que porti el nom de Victòria dels Àngels i ha qualificat la seva pèrdua 'd'irreparable'.
Gerard Claret
És una pèrdua irreparable. Ha estat una de les més grans sopranos del segle passat, que al mateix temps ha seguit sempre vinculada al seu país. És un exemple a seguir.
Entre d'altres distincions, Victòria dels Àngels posseïa el Gran Premi de l'Acadèmia Francesa al millor disc als anys 1953, 1955 i 1956, la Medalla d'Or del Gran Liceu de Barcelona (1955) i la de la ciutat de Barcelona (1958), la Banda de l'Ordre Civil d'Alfons desè el Savi (1962) i el Premi Nacional de Música del 1978.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.