Inicia sessió 
Registra't
Ainhoa Arteta, amb l'Orquestra Simfònica Camera Musicae / Foto: Manel E. Berenguer
ESCOLTA-HO
He cantat diverses vegades aquí i sempre ha estat una boníssima experiència. Té una acústica estupenda i el públic és molt receptiu. Aquesta vegada, a més, arribo amb les quatre últimes cançons d'Strauss i m'imagino que serà especial, perquè l'obra en si és molt especial.
Per què aquestes peces?
Mai a la meva vida vaig pensar que podria cantar les quatre últimes cançons d'Strauss. En el repertori operístic i líric és una de les partitures més belles que existeixen. Fa uns 10 anys vaig tenir un canvi vocal i vaig començar a poder cantar-les. Sempre que em donen l'oportunitat m'agrada fer-les, perquè és una sensació increïble. És un passeig per una altra dimensió a través de la música de Richard Strauss. Unes cançons així s'han de gaudir, sinó és un pecat. Es mereixen ser gaudides. És un autèntic privilegi poder-les cantar.
Quin és el grau de dificultat per a una soprano interpretar aquestes peces?
Primer emocionalment són d'una profunditat tremenda. Strauss les va compondre després de la Segona Guerra Mundial, amb Alemanya desolada. Són quatre temes meravellosos que tenen a veure amb les quatre estacions com a metàfora de les quatre etapes de la vida. La interpretació exigeix una gran entrega emocional.
Vocalment també són tremendament exigents. Has de tenir molt resolt el passatge, sobretot. I el 'fiato', que ha de ser ampli, equilibrat tota l'estona, sense empentes. Han de ser denses a la vegada que lleugeres. És un viatge a una altra dimensió.
Com és treballar amb Tomàs Grau, el director, i amb l'Orquestra Simfònica Camera Musicae?
Ja ho vam fer l'any passat i em va encantar, tant ell com l'orquestra. Meravellosos, joveníssims, un talent increïble. Vam fer dos concerts i tinc moltes ganes de tornar-me'ls a trobar per a reprendre aquest meravellós cicle.
Aquesta generació de gent jove a Espanya està formada per músics extraordinaris. Tenim un nivell a les orquestres joves impressionants. S'han format molt durant la transició amb gent de l'Est i tenen una qualitat impressionant. És un plaer enorme perquè tenen ganes, tècnica, sentiment. És una autèntica sort.
El concert s'anomena 'La fascinació de fer que res sembli difícil'. Quines creus que són les claus per aconseguir-ho?
Molta tècnica. Són extremadament difícils tècnicament i fer-ho fàcil ve després de molts anys d'aprendre. Aquestes cançons sense tècnica no es poden afrontar. Són ja 30 anys de carrera i crec que alguna cosa he après. Mai havia pensat que podia arribar a cantar-les i a gaudir fent-ho, i és la major satisfacció que et pots endur.
En quin punt creus que et trobes en la teva trajectòria?
Vocalment i psicològica estic en un punt molt alt. He vist i he fet moltes coses i tinc el privilegi d'entendre la meva veu i treure-li el màxim partit. Aprens a cuidar-la i ella (parlo d''ella' perquè és com un ens) et dona unes satisfaccions increïbles. L'experiència i l'edat crec que és un plus. Em sento més consolidada, segura quan surto a cantar. Tinc els nervis de la responsabilitat, però surto a passar-m'ho bé i això és el més bonic que em pot passar.
L'única meta que tinc és seguir cantant i seguir divertint-me quan ho faig. Poder expressar el màxim d'aquests meravellosos compositors per a mi mateixa i per al públic.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.