Inicia sessió 
Registra't
Joan-Lluís Lluís ha estat convidat per Òmnium Cultural / Foto: Asclepias
ESCOLTA-HO
Sí, perquè el Premi Sant Jordi és un molt important però no deixa de ser un accident en la història d'una novel·la. Una novel·la viu o es mor pel seu valor propi o pel que li atorguen els lectors. Però encara hi ha molta vida espero.
El llibre tracta d'un noi de Solsona nascut el 1916 que afirma haver matat Franco en un passat ucrònic. Va tenir clar que la història funcionaria?
Vaig veure molt ràpid que volia matar Franco i que això seria una venjança deliciosa. Que això funcionés no n'estava segur perquè matar Franco com es fa? Hi havia un munt de preguntes perquè el ventall de possibilitats era infinit. Escollir qui, com i perquè em va donar molts maldecaps i això el lector no ho sap. Sí que Franco m'ha ajudat a fer la promoció del llibre sense cap mena de dubte, però no li ho agraeixo perquè no li agraeixo res. És molt evident que el franquisme s'ha despertat, que Franco va morir físicament però no les seves idees. És necessari encara matar Franco.
Tenia clara com seria la mort des del principi?
Per escriure una novel·la necessito saber com anirà tot, sempre canvio, sobretot el final. Com passa en el moment entre Franco i qui el mata... Tenia diverses possibilitats però vaig voler improvisar per trobar el camí interessant. Crec que això em dóna sensacio d'enriquir la novel·la.
La recollida del premi va ser, doncs, una catarsi?
Va ser molt emocionant perquè es el premi de major prestigi de les lletres catalanes. Però va ser dolorós també perquè feia dos mesos que Cuixart era a presó. Però, sí, va ser una festa interior i vaig necessitar setmanes per fer-me a la idea.
Com dibuixes un personatge protagonista que es mesuri amb un personatge històric?
Vaig defugir fer un personatge de la mateixa alçada. Vaig saber que no podia ser un militar, ni un aventurer, ni James Bond. ¿El contrari de Franco què seria? Un corrector de català. Un escriptor, no. Seria més proper a mi. Sí un home protegit pels llibres i diccionaris i que pot passar-se la vida sense saber què passa a l'exterior. Volia que la trobada entre els dos fos el més improbable possible i que a la vegada fos creïble.
I permet deixar volar la imaginació de l'espectador...
Hi ha un mecanisme de psicologia social, el conformisme històric, que ens fa pensar que tot el que va passar a la història havia de passar igualment i això no és veritat. Franco hauria pogut declarar la guerra als aliats. Se sap que Hitler el va pressionar perque ho fes i si ho hagués fet la història de Catalunya podria haver estat diferent... Les utopies són possibles.
Des de la Catalunya Nord com es viu el procés?
Visc la història amb el mateix dolor i perplexitat democràtica que qualsevol català. A la Catalunya Nord no se segueix tant com aquí perquè l'efecte frontera és potent. El judici i la repressió planteja unes preguntes bàsiques que la gent abans no es feia. Espanya és realment una democràcia? Es respecten els drets humans a la Unió Europea? Més enllà d'estar a favor o en contra de la independència de Catalunya, aquesta pregunta sobre el drets humans és una interpel·lació a qualsevol demòcrata.
Propers projectes?
Mai no parlo del que estic fent. És una regla absoluta.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.