Clara Peya
Aquest disc és un homenatge a la meva tieta, que es deia Josefina, però jo li deia Pi. Crec que la vida és cíclica i aquest disc també. Per això 'espiral' havia de ser el nom i 'pi' ve per la meva tieta.
Tot i que ella no és la primera pianista de la família, Peya afirma que encara queda un llarg recorregut perquè les dones juguin el paper que es mereixen en el món de la música.
Clara Peya
Hi ha poquíssimes dones que pugin dalt de l'escenari, que toquin música moderna i que entenguin que juguem el mateix paper que els homes. Necessitem més dones dalt l'escenari.
Peya ha pujat aquest dijous a l'escenari del Teatre-Auditori acompanyada de cinc joves promeses de la música contemporània catalana: Vic Moliner al baix, Dídak Fernández a la percussió, Pau Figueres a les guitarres i Judit Neddermann i Ferran Savall a les veus. Junts han anat jugant amb els temes que proposava Peya des del piano, en un diàleg on la improvisació i el sentiment han estat els principals protagonistes.
La d'aquest dijous ha estat la primera de les vuit representacions que es faran a l'equipament municipal en el format de Sala Escenari, un espai creat a la boca escènica del teatre, amb capacitat per a 224 espectadors, que acosta els artistes al públic.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.