Inicia sessió 
Registra't
Emma Vilarasau ha donat vida a Winnie
La santcugatenca Emma Vilarasau, protagonista absoluta de l'obra, ha donat vida a una vital i lluitadora Winnie. Una dona enterrada primer fins a la cintura i, després, fins al coll, que es troba al bell mig del desert acompanyada d'un marit gairebé mut, interpretat per Òscar Molina, i que s'aferra infatigablement a la vida, negant-se a desaparèixer del tot.
On són exactament la Winnie i el Willie, el seu marit? Com han arribat a aquesta situació? Per què la Winnie està enterrada? Al llarg del muntatge aquestes preguntes esdevenen fútils, ja que el text de Beckett parla de la lluita per sobreviure en un temps absurd, de crisi i desesperació. En aquest sentit, com explica l'actriu Emma Vilarasau, la roca on està atrapada Winnie és un simple reflex de la mateixa vida.
Emma Vilarasau
Beckett va escriure una dona que sobreviu en un espai inhòspit, en una soletat extrema. Està atrapada en una roca com podria estar-ho en una vida.
El muntatge, dirigit per Sergi Belbel, s'ha representat a la Sala Escenari del Teatre-Auditori que s'ha convertit en un desert post-apocalíptic creat per l'escenògraf Max Glaenzel.
L'obra és un ambició interpretativa d'Emma Vilarasau que, després de fer muntatges de gran format com 'Agost', volia interpretar una obra on el públic estigués més proper. La santcugatenca ha donat vida a una Winnie tendra, lluitadora, pallassa i desesperada. Un personatge ple de matisos que li ha valgut una nominació als Premis Butaca d'enguany. Vilarasau confessa que rep aquest reconeixement amb alegria, tot i ser-ne bastant crítica.
Emma Vilarasau
Sempre penso 'no sé per què me'l donen'. No li veig gaire sentit al fet que ens premiem nosaltres mateixos la feina. El millor premi és que la gent vingui al teatre.
L'espectacle es va estrenar la temporada passada al Teatre Lliure de Gràcia i, després fer parada a Torroella de Montgrí, Salt i Manersa, aquest dijous ha aterrat al Teatre-Auditori. Una 'parada obligatòria' en tots els muntages d'Emma Vilarasau.
Emma Vilarasau
Hi ha tres teatres a Catalunya on vaig sempre, perquè són els més ben portats: el de Salt, el de Manresa i el Teatre-Auditori.
'Els dies feliços' ha arribat a Sant Cugat parlant de la fugacitat de l'existència i mostrant la capacitat que té l'home d'adaptar-se a les situacions canviants. I ho ha fet amb les entrades exhaurides en la funció d'aquest dijous i la de divendres.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.