Quan parlem de rugbi, a la majoria de la gent li apareix al cap una imatge dura, d'un jugador gran, ple de fang i cops, que no sap ben bé a què i perquè juga però que no pot deixar-ho de fer. Es coneix com el joc de 'vilans' jugat per cavallers, gent que es dona cops i 'mataria' per guanyar cada metre conquistat, però que respecta i valora el rival i l'àrbitre més que a ells mateixos, que compleix les normes sabent que aquestes li permeten jugar a allò que l'apassiona, que a cada pas vol més sense deixar-se portar per l'ambició ni perdre la humilitat ni el motiu pel qual està aquí, al mig del fang, aixecant-se cada vegada que cau i de la mà dels seus companys.

Albert Casorran | Publicat: el 15/gen/16 | Opinió d'esports