L'alegria en les jugadores del Junior, un clàssic ja de cada temporada
Hoquei herba
Publicat el 4/abr/10 per Ramon Salmurri
El Junior femení d'hoquei herba comença la dècada amb un objectiu entre cella i cella, guanyar algun títol estatal. Van ja quatre finals consecutives on les santcugatenques han sortit decebudes del partit decisiu; dues de Copa, aquest any i el 2005, i dues de play-off, el 2008 i 2009. Una xifra ho diu tot, quatre finals en cinc anys.
Val a dir però, que la lectura positiva és que el Junior s'ha acostumat ja a ser present a les grans finals. A vorejar sempre la lluita pels títols i a ser un dels equips temuts per a la resta. To seguit, desvetllem les claus d'aquests èxits.
Cal assenyalar, en primer lloc, que el que més destaca per sobre de tot és el conjunt. Un grup, que dirigeix Adrian Lock, compacte que busca un hoquei atractiu, d'atac i eficient.
Això s'ha aconseguit amb jugadores del planter ja experimentades i, sobretot, de molta qualitat, com Júlia Menéndez i Maria Romagosa. Fa anys ja que participen amb el primer equip i són l'eix a partir del qual rutlla l'equip. A elles, s'hi ha de sumar l'altíssim nivell d'algunes de les jugadores que han arribat de fora: l'alemanya Jennifer Plass és la que ha tingut més continuïtat, però a hores d'ara Hayley Brown, Saskia Müller, Lena Jacobi i Kristina Reynolds, portera alemanya de molt alt nivell arribada a l'equip per aquest segon tram de temporada, ajuden a pujar el llistó.
I tot això, per no parlar del treball del planter. Si arribar ara a finals ens pot semblar un èxit, només cal pensar que l'equip ho ha fet amb un gran nombre de jugadores que, o bé encara juguen amb el juvenil, o formen part de la sub-18 o sub 21 espanyoles. Paula Pastor, Andrea Feu, Andrea Puig, Cristina Guinea o Berta Queralt fan pensar que el moment actual del Junior, pot tenir més continuïtat, i èxit, en el futur.
Enguany, les coses van prou bé. Cert és que s'esperava més del rendiment de l'equip en la lliga regular de la Divisió d'Honor. De moment ocupen la quarta posició i l'objectiu principal és aconseguir la classificació per al play-off. És a dir, acabar entre aquests quatre primers classificats. Perquè a partir d'aquí, a l'hora de la veritat, l'equip ha demostrat que hi serà, que es pot comptar amb ell. I ja saben què diu el refrany; "qui sembra, recull".