Girona dictarà sentència
El SantCu visita el camp del segon classificat obligat a guanyar i a esperar un miracle per salvar-se
Imatge d'arxiu / Foto: Sant Cugat FC
FutbolPublicat el 25/mai/19 per Pau Vázquez
Un any i 33 jornades després, la història es torna a repetir. El primer equip masculí del Sant Cugat FC arriba a l'últim partit de la temporada amb la permanència en joc i amb una única bala a recambra. Els de Joan Garcia no depenen d'ells mateixos, estan obligats a guanyar i a esperar la resta de resultats. Les dues últimes derrotes contra el campió del grup 1 de Primera Catalana, el Vilassar, i contra el Rubí, un rival directe per la salvació, han abocat el conjunt vermell-i-negre a la quinzena posició, en zona de descens i a un punt de la zona segura. El rival dels santcugatencs, un Girona C que jugarà la promoció d'ascens a Tercera Nacional independentment del resultat d'aquest cap de setmana i que voldrà acomiadar-se de la temporada regular amb un triomf davant la seva afició.
Ni el camp, ni el rival, ni la situació a la taula conviden al Sant Cugat a ser optimista. Si una victòria ja és complicada de per si davant un dels equips més potents de la categoria, aquesta no és sinònim de salvació. Fins a set equips arriben a la darrera jornada amb opcions matemàtiques de baixar a Segona Catalana, amb la qual cosa les combinacions de resultats es multipliquen i deixen el futur dels vermell-i-negres en suspens.
Rubí, La Jonquera, Can Vidalet, Tona, Llagostera B i Sabadell Nord són la resta d'aspirants a ocupar una plaça de descens i unir-se a Farners, San Juan de Montcada i Argentona, els equips que ja no es poden salvar. El duel, que es disputarà a les dotze de la tarda al camp de futbol municipal de Riudarenes, dictarà la sentència d'un conjunt santcugatenc que no ha acabat de trobar la regularitat en els resultats positius al llarg de la temporada. El SantCu arriba al duel final amb un balanç de 10 victòries, 10 empats i 13 derrotes i amb el precedent de l'empat a 0 en el partit contra els gironins a la ZEM Jaume Tubau.