30 anys de Barcelona 92: la marca de Sant Cugat d'una cita històrica

Cugat Mèdia recorda el paper fonalmental de quatre santcugatencs en els Jocs Olímpics de casa


  • Comparteix:

El 25 de juliol de 1992 es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona. 30 anys després, Cugat Mèdia s'endinsa en el paper de Sant Cugat en aquesta cita olímpica històrica. El CAR, com a gran centre de preparació de Barcelona 92, voluntaris, esportistes i personal amb responsabilitat destacada dins de l'esdeveniment barceloní han explicat detalls, anècdotes i, sobretot, l'impacte mundial d'aquesta competició. Eli Maragall, l'autora del gol que li va donar a Espanya la medalla d'or d'hoquei herba; el director del CAR, Ramon Terrassa; el cap de relacions internacionals i nous desenvolupaments, Pep Escoda; i la voluntària i cap de l'oficina d'organització de la gimnàstica rítmica de Barcelona 92, Yolanda Farrarós; són testimonis santcugatencs que ajuden a entendre la participació de la nostra ciutat en aquest esdeveniment.


Yolanda Farrarós

Santcugatenca i professora d'Educació Física amb més de 30 anys exercint aquesta professió. El seu vincle amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92 està lligat a la gimnàstica rítmica. La seva primera intenció, ara fa 30 anys, era ser voluntària, però li van proposar ser la cap de l'oficina d'organització de la gimnàstica rítmica. D'ella depenia un subgrup de treball i les seves tasques eren que hi hagués un correcte funcionament a la zona d'escalfament, zona mixta i sales de treball, i va ser també responsable de les medalles. Anècdotes en té moltes, potser la que més recorda és "el canvi de cartells a l'hora de fer l'entrega de premis pel conflicte de l'URSS". Explica que "el triomf d'Alexandra Timochenko va fer que canviéssim fins a sis vegades de país al qual pertanyia i tot era a mà, sense ordinadors".

Farrarós recorda amb un somriure aquella anècdota, tot i que també en té d'altres relacionada amb la seva participació com a voluntària en els Jocs Paralímpics, també de Barcelona 92. "Va ser molt dur perquè arribaven esportistes de la guerra dels Set dies i molts voluntaris van abandonar perquè veien gent mutilada i tenien la seva mateixa edat". "Una experiència, la de Barcelona 92, que m'ha servit per créixer en tots els àmbits de la meva vida", assenyala Farrarós.

Eli Maragall

"Un gol que em va canviar la vida". Així explica la sensació que té, 30 anys després, Eli Maragall després de la diana que li donava la medalla d'or a la selecció espanyola a la final disputada a Terrassa. Maragall té ara 51 anys, va començar a jugar amb 6 i va tancar la seva carrera als 30. La jugadora del Junior explica el procés que va viure el combinat espanyol per assolir l'or: "El seleccionador, Jose Brasa, va entrar al vestidor i va dir que calia escollir un dels tres plans per jugar Jocs. El pla 'Inhumano' que era la medalla d'or, després fer podi o competir i anar fent. El grup va escollir l'or i així va ser".

Maragall ressalta que "els valors que aporta l'esport ja t'acompanyen sempre i en el meu cas i a la meva empresa m'han ajudat molt".

Pep Escoda

Cap de relacions internacionals i nous desenvolupaments del CAR. 35 anys al centre santcugatenc i una de les figures clau en els Jocs Olímpics de Barcelona. Escoda va ser un dels responsables de la part tecnològica a la gestió dels resultats i creador del primer projecte de biomecànica olímpica. "Una setmana abans d'iniciar els Jocs no funcionava res, però l'empresa IBM, un dia abans de l'inici, va obrir l'aixeta i tot va anar perfecte. Nervis, tensió i grans records" explica Boada.

"Aquests Jocs Olímpics van trencar motlles des de la vessant biomecànica. Podíem estudiar científicament l'atleta sobre els seus moviments en carrera aplicant 3D" destaca el santcugatenc.

El CAR

"El CAR és un dels llegats de Barcelona 92 i ha demostrat el seu potencial des del seu naixement, el 1987" afirma el director del centre, Ramon Terrassa. Quan l'octubre de 1986, Joan Antoni Samaranch va anunciar que Barcelona acolliria els Jocs el 1992, la maquinària del centre es va posar en marxa amb un grup humà que ajudava els esportistes des de totes les vessants. "El CAR sempre s'ha vist com un centre multidisciplinar i no una única disciplina esportiva. Ajudem a l'èxit de l'esportista i a la seva formació humana" ressalta Terrassa.









Ramon Terrassa

Els Jocs Olímpics són el gran moment iniciàtic del CAR i donen corda al centre.

Pep Boada

Barcelona 82 trenca motlles amb participació i part tecnològica. Connectem diferents seus per donar resultats després de cinc minuts en finalitzar les proves.

Eli Maragall

Era un atac i després d'una falta marco el gol. Una jugada d'estratègia molt practicada als entrenaments.

Yolanda Farrarós

La URSS va competir al final com a país unificat a última hora i ens va fer canviar tots els cartells. Tot era a mà i va ser molt complicat.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.