El Sincrotró ALBA lidera la investigació del virus del Nil Occidental a l'Estat espanyol

La bioquímica i científica del sincrotró Ana Joaquina Pérez-Berná ha explicat els avenços de la investigació al 'Faves comptades'


  • Comparteix:

Pla aeri de l'edifici principal del Sincrotró ALBA el 2021 / Foto: Cedida Sincrotró ALBA

Pla aeri de l'edifici principal del Sincrotró ALBA el 2021 / Foto: Cedida Sincrotró ALBA

Investigadors del Sincrotró ALBA, situat a Cerdanyola del Vallès, estan fent una investigació pionera sobre el virus del Nil Occidental, un patogen emergent que ha causat més de 50 casos i 6 morts a l'Estat espanyol aquest 2024. Aquesta infraestructura científica única al país utilitza llum de sincrotró, una tecnologia d'alta potència, per estudiar el virus a nivell cel·lular i molecular. La bioquímica i científica Ana Joaquina Pérez-Berná, ha explicat en quin punt es troba aquesta recerca al magazín 'Faves comptades'.

ESCOLTA-HO


Com es transmet el virus?

El virus del Nil Occidental es transmet principalment per la picada de mosquits infectats. Aquests insectes s'infecten quan s'alimenten d'aus i actuen com a reservoris del virus. Un cop infectat, el mosquit pot transmetre el virus a humans i d'altres mamífers. Les persones són considerades hostes accidentals i no repliquen prou el virus perquè el mosquit s'infecti quan els pica i continuar el cicle. Ara bé, sí que poden emmalaltir.

Quins són els símptomes?

En cas de contraure la malaltia, segons Pérez Bernat, la majoria de les persones infectades no presenten símptomes greus, poden tenir febre, mal de cap i cansament. En el 20% dels casos poden tenir febre alta, dolors musculars, nàusees i erupcions cutànies. En els casos més greus, que són menys del 5%, pot arribar al cervell, causant meningitis, que pot provocar convulsions, paràlisi i fins i tot la mort.

Ana Joaquina Pérez-Berná, bioquímica i científica al Sincrotró ALBA i Laia Torres Aribau, biòloga i membre de l'Oficina de Comunicació de l'ALBA

Ana Joaquina Pérez-Berná, bioquímica i científica al Sincrotró ALBA i Laia Torres Aribau, biòloga i membre de l'Oficina de Comunicació de l'ALBA / Foto: Cugat Mèdia



La investigació, clau en la prevenció

Per tot plegat, els científics s'han interessat a estudiar el virus per intentar avançar-se a les possibles necessitats de la societat, ja que el canvi climàtic ha fet que hi hagi més mosquits portadors del virus del Nil Occidental.

La investigació es duu a terme utilitzant la línia de llum MISTRAL del Sincrotró ALBA. Aquesta tecnologia permet visualitzar l'interior de les cèl·lules en tres dimensions sense necessitat d'aplicar agents de contrast.

El projecte compta amb la col·laboració del Centre Nacional de Biotecnologia a Madrid, on es cultiva el virus en condicions de seguretat. Els investigadors han aconseguit crear una versió fluorescent del virus per poder identificar millor les etapes de la infecció.

Actualment, no existeixen tractaments específics per al virus del Nil Occidental, només teràpies per alleujar els símptomes. Per això, la recerca que s'està duent a terme al Sincrotró ALBA és crucial per desenvolupar possibles tractaments i vacunes en el futur.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.