Diego Redolar: 'Els mòbils tenen un efecte molt negatiu amb l'empatia i la capacitat de regular les emocions de joves i infants'

L'ús dels telèfons mòbils als centres educatius ha estat un tema de debat intens en els darrers anys. Des d'aquest curs, el departament d'Educació ha implementat una normativa que prohibeix totalment l'ús dels telèfons intel·ligents a infantil i primària. Als instituts, a l'etapa d'ESO, tampoc se'n podrà fer ús, però estarà en mans de cada centre decidir si l'utilitzen per a usos educatius en moments determinats. El doctor en neurociència santcugatenc Diego Redolar ha passat pel 'Faves comptades' per parlar de la nova normativa i explicar quin paper juguen els dispositius mòbils en el procés d'aprenentatge i socialització dels joves i infants.

Escolta-ho

Fa una setmana ha començat el curs amb una nova normativa que prohibeix l'ús i la presència dels mòbils a les aules. Arriba a temps o fa tard?
Jo crec que arriba a temps. Les accions que es basen en l'evidència i que s'implementen per corregir coses que no acaben de funcionar sempre són benvingudes. Ara caldrà veure com s'implementa i la lectura que en fan els agents implicats.

Com afectarà la normativa a les escoles i als instituts?
Per als centres educatius serà un repte. Caldrà tenir present la normativa per implementar-la correctament a les aules i al procés educatiu.

Des de la neurociència sabem que hem de tenir presents les noves tecnologies i els dispositius com les tauletes i els mòbils. Són elements que poden estar presents en el procés d'aprenentatge, però també hem de vigilar totes les problemàtiques que representen en el procés d'aprenentatge dels infants i en la socialització de la canalla.

Un dels objectius de la mesura és preservar la concentració dels estudiants. Com afecta la presència dels telèfons mòbils al rendiment acadèmic?
Nosaltres i altres investigadors hem vist que hi afecta de manera negativa a l'atenció dels infants i els joves.

Sabem que l'ús del mòbil i d'altres elements que hi estan relacionats, com les xarxes socials, alteren tant l'atenció sostinguda com la dividida. Afecten d'una manera bastant marcada els mecanismes atencionals dels cervells que s'estan desenvolupant.

Què sabem fins ara?
Sabem que està afectant el seu funcionament i que fins i tot poden afectar la part més estructural del cervell. El que no sabem són les conseqüències que poden tenir a més llarg termini.

Estem parlant del que és el desenvolupament del cervell o d'adquisicions de funcions cognitives o inclús de la part més de cognició social i d'adaptació o, fins i tot, de regulació emocional dels nens.

Falten estudis més longitudinals per saber quines afectacions tindran a llarg termini, però ara ja tenim moltes evidències de com afecta negativament i l'atenció és un dels temes on més afecta.

A l'etapa de secundària la norma prohibeix els mòbils, excepte quan hi ha finalitats pedagògiques que determina el centre. Quina diferència hi ha amb els ordinadors que de moment es continuen utilitzant a molts centres educatius?
Hi ha molts programaris que estan pensats per treballar amb sistemes operatius que no funcionen en ordinadors, sinó amb mòbils o tauletes.

Ara bé, quina diferència hi ha entre el mòbil o la tauleta? El mòbil està molt lligat a les xarxes socials i a altres elements, que són els que més afecten les capacitats cognitives. La tauleta, en canvi, no hi està tan vinculada. Per tant, els programes que es fan servir en l'àmbit educatiu és preferible que s'instal·lin en tauletes.

Per tant, seria preferible eliminar el mòbil i substituir-lo per les tauletes en cas de necessitats pedagògiques?

Exacte, tot i que soc conscient que això pot encarir l'ensenyament del bon ús de dispositius digitals en àmbit educatiu.

No podem obviar l'existència d'aquests dispositius perquè la intel·ligència artificial ja és una realitat i hi ha programaris molt bons que es poden fer servir en l'àmbit educatiu.

Ara bé, això no descarta la metodologia tradicional, perquè sabem que els infants han de llegir en paper i fer moltes coses en paper. En tot cas, són eines que poden ajudar en el procés d'aprenentatge. En resum, jo distingiria entre el mòbil i la tauleta perquè són molt diferents.

Algunes veus díscoles, els contraris a la prohibició, al·leguen que la prohibició precisament dels mòbils pot afectar les competències digitals de l'alumnat, que és una altra de les competències que està sobre la taula. Vostè què en pensa?
No hi estic d'acord. Els nadius digitals han adquirit una sèrie de competències que ja estan molt arreglades en el seu dia a dia i en el seu cervell. Tenim moltes evidències que el cervell d'un nadiu digital és molt diferent del d'una persona que no va néixer amb les noves tecnologies.

Per tant, no crec que sigui un problema. El problema seria dir que no hem de fer servir les noves tecnologies o les tecnologies digitals en l'àmbit educatiu, perquè penso que poden aportar coses interessants. Però insisteixo que no és el mateix un telèfon intel·ligent que una tauleta en l'àmbit de l'aprenentatge. L'ús de la tecnologia és una realitat que no podem defugir.

Com preveu que evolucionarà l'ús dels mòbils en l'educació en els pròxims anys, tenint en compte tots aquests avenços tecnològics i les necessitats que tenen els alumnes?
Penso que hi haurà una dissociació en l'ús. A l'escola s'utilitzaran els dispositius mòbils amb finalitats que puguin ajudar en el procés d'aprenentatge.

Des de la neurociència tenim evidències dels efectes negatius d'alguns dels usos que s'estan fent d'aquestes tecnologies en l'àmbit educatiu, però també tenim evidències de com ens pot ajudar en un procés d'aprenentatge.

Hem d'aprofitar els beneficis que té i implementar-los d'una manera correcta.

En aquest sentit, com creu que la incorporació de les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, per exemple, afectarà l'ús dels mòbils en l'educació?
La intel·ligència artificial va entrar d'una manera molt ràpida, sobtada, i va generar molta por. Em dedico a la docència a la universitat i ens va generar molta por.

Per què?
Perquè la intel·ligència artificial, en l'àmbit universitari o en el de l'educació, implica canvis importants.

Es va acollir amb por perquè pensàvem que podia suplantar la identitat de l'estudiant, que es podria utilitzar per copiar i plagiar... i això ha generat molta por en diferents àmbits.

Hem de superar aquesta etapa de desconeixement i neguit i aprofundir en els beneficis que ens pot comportar en l'àmbit educatiu. Estic segur que tindrà beneficis perquè ja estem veient que les possibilitats són molt altes. Ara bé, hem de mirar com aquestes possibilitats no afectaran negativament en aspectes que considerem que són importants de mantenir.

A part del vessant acadèmic, l'ús dels mòbils a l'entorn escolar també afecta les relacions entre els mateixos alumnes. En aquest sentit, en alguns centres havien destacat que des que els alumnes utilitzaven el mòbil a l'hora del pati tenien menys interacció entre ells.
És una realitat i és potser l'aspecte més preocupant. En neurociència parlem de l'àmbit de cognició social, que inclou moltes coses: la capacitat per relacionar-se amb altres persones, l'empatia i la capacitat de regular les emocions amb els altres. I en aquest aspecte els mòbils estan tenint un efecte molt negatiu.

Hi ha molts estudis, tant des de l'àmbit de la psicologia com des de l'àmbit de la neurociència, que posen de manifest l'efecte negatiu sobre la cognició social.

La cognició social està darrere de moltes altres funcions. Si no hi ha una bona interacció entre iguals, si no hi ha una bona regulació de les emocions i no hi ha empatia, moltes altres coses es veuran afectades. Des del mateix procés d'aprenentatge en moltes dimensions, inclús la capacitat cognitiva dels nens, la seva salut mental i el seu benestar.

No parlem massa de la salut mental en infants.
No, i la salut mental dels infants és molt important. Ho hem de tenir present perquè seran els adults d'aquí a uns anys. Han de tenir les eines per regular les emocions i poder tenir una bona salut mental.

És una qüestió que em preocupa moltíssim, perquè no només és un problema en l'àmbit escolar, sinó també en l'àmbit social. Quan veus colles d'infants que han quedat per sortir, s'asseuen a un banc i que cadascú està amb el seu mòbil, és difícil d'entendre.

S'estan perdent moltes de les coses que nosaltres fèiem amb els amics, ara tot és a través de la pantalla. És un problema molt seriós.

En aquest procés de reaprenentatge tots hi participem. Hem parlat dels centres, dels alumnes, però també hauríem de parlar de les famílies. Tenim els recursos, les habilitats, les competències per poder acompanyar els infants i els joves en aquesta reeducació?
Les famílies ho tenim complicat. Soc pare, la meva filla ara farà nou anys, i em veig en una tessitura que és complicada.

Per què?
Perquè ens falta informació. Les empreses tecnològiques estan obligades a incorporar controls parentals als dispositius, però moltes vegades les famílies desconeixem aquestes eines que ens poden permetre fer un ús, potser no controlat, però sí més adequat de les tecnologies que fan servir els nostres fills.

També és difícil implementar aquestes mesures amb els teus fills si els seus amics no tenen aquests límits.

És allò que ha passat sempre, no? Que si un altre amic o amiga ho fa servir, per què jo no puc.
Imaginem que tenim una filla que té 12 anys i ens diu que voldria tenir un mòbil perquè totes les seves amigues en tenen. El seu raonament és que si no en té, no es pot relacionar amb elles.

D'alguna manera, si nosaltres no li donem un mòbil, estem portant-la una mica l'ostracisme social perquè pensem que serà l'única que no tindrà el mòbil i no estarà es podrà relacionar amb altres persones del seu àmbit.

Això al final es tradueix en una pressió perquè els pares els hi donem el mòbil i ells es puguin relacionar a través de la pantalla. Això és un problema molt important i no és de fàcil solució.

La solució seria que tots els pares ens poséssim d'acord, però això és molt complicat.

Per tant, crec que un primer pas ha de ser la regulació per part dels organismes i una vegada estigui regulat, cal conscienciar, informar i fer formació. Hem de tenir informació, però també ens han de formar.

I també caldrà predicar amb l'exemple, no?
I tant, si diem als nostres fills que no poden tenir mòbil, però nosaltres quan sopem el tenim a taula, no té cap sentit. Hem de donar exemple.

A quina edat es pot considerar que els nostres joves poden tenir mòbil?
És molt complicat. La neurociència no ens donarà aquesta resposta, perquè no la tenim. No podem dir que l'edat és als 16 anys tenint la certesa que no els afectarà negativament, perquè el cervell és un òrgan que triga molt a desenvolupar-se. Fins als 20-25 anys no s'acaba de desenvolupar.