És viable instal·lar dos aerogeneradors a Collserola?

L'entitat Viure de l'Aire proposa ubicar dos grans aerogeneradors al parc natural de Collserola per aconseguir incrementar el percentatge d'energia verda produïda a Barcelona i, alhora, conscienciar la ciutadania de la necessitat d'un canvi del model energètic. El projecte es finançaria amb les aportacions de centenars de petits inversors fins a arribar almenys als 12 milions d'euros. L'energia produïda arribaria a l'equivalent al consum d'unes 8.800 famílies i evitaria l'emissió de 7.000 tones de CO2. Parlem d'aquesta proposta, del paper de les ciutats en la transició energètica i dels reptes del model energètic actual amb Jordi Ferrer, impulsor del projecte Viure de l'Aire Barcelona i Guifré Bombilà, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i treballador de Som Energia.

Escolta-ho

Per ara, Viure de l'Aire proposa estudiar en profunditat la viabilitat de la instal·lació de dos aerogeneradors a Collserola. "Pensem que és positiu que la generació d'energia sigui propera al lloc on s'utilitza i està clar que l'àrea metropolitana no genera l'energia que utilitza, sinó que s'ha de portar d'altres zones del país", explica Ferrer. Des de l'entitat remarquen la vessant pedagògica del projecte: "Nosaltres creiem en la transició energètica. És important que la gent vegi que no hi ha cap problema en instal·lar molins de vent, que són els que els abasteixen d'energia".

La iniciativa ha generat opinions de tot tipus. Tant la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'han mostrat partidàries d'estudiar el projecte. En canvi, les entitats de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, entre les quals Ecologistes en Acció, rebutgen la proposta. Al·leguen que veuen bé projectes ciutadans de renovables, però defensen que en aquest cas les condicions "no són òptimes". Des del Consorci del Parc Natural de Collserola veuen la iniciativa amb recels, cosa que "és raonable i ens soprendria que no fos així", aclareix Ferrer, que afegeix que des de l'entitat s'ha fet un estudi inicial que els indica que "val la pena analitza-ho en profunditat". "Si en aquesta anàlisi hi hagués algun factor relacionat amb la protecció del parc natural o es determinés que la instal·lació dels aerogeneradors no és rendible perquè no hi fa prou vent, el que no farem és demanar 12 milions d'euros a milers de ciutadans per tenir dos molins que no són viables", explica l'impulsor de la iniciativa. En el cas que el projecte fos viable i els tràmits no s'encallessin, la instal·lació dels dos aerogeneradors a Collserola podrien ser una realitat en un termini de tres a cinc anys.

Propostes com aquesta posen en qüestió el paper que han de tenir les ciutats en la transició energètica. Des de Viure de l'Aire ho tenen clar: "Barcelona ha de fer el màxim esforç possible per a la transició energètica. Quan ho faci, serà raonable demanar-li a la resta del país que faci esforços".

Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica també creuen en la necessitat de redistribuir les instal·lacions al territori, especialment en els llocs on més energia s'utilitza. Pel que fa al projecte de Viure de l'Aire, des de la xarxa veuen amb bons ulls que siguin poques instal·lacions i, sobretot, valoren que sigui una iniciativa de participació comunitària. El que no tenen tan clar és l'ubicació, "que sigui al parc natural ens aixeca alguna alerta", explica Bombilà. "El parc natural de Collserola ja té prou impactes per la seva proximitat a una zona tan densament poblada", afegeix. "Canviar la categoria d'un parc natural per acollir-hi una instal·lació de generació d'energia és perillós perquè podria establir un precedent i obrir la porta a desprotegir altres zones" alerta Bombilà. Amb tot, el membre de xarxa ha explicat que des de l'entitat "hi veiem sentit, però amb molta cautela".

De fet, des de la xarxa aposten per un altre tipus de model energètic, tal i com ha explicat Bombilà. "Creiem que la responsabilitat no passa en primer lloc perquè a les ciutats s'hi instal·lin plantes de generació, que també cal, sobretot és perquè les ciutats deixin de ser aquests embornals enormes d'utilització energètica. Les ciutats han d'utilitzar menys energia, menys materials i generar menys residus. Hi ha d'haver una planificació de decreixement energètic. Necessitem decreixer energèticament perquè les energies renovables segueixen necessitant els combustibles fossils per existir".

Trobaràs més contingut que aborda la crisi climàtica a l'espai dedicat al Medi Ambient que Cugat Mèdia estrena aquest dimecres.