També una evidència: si els ajuntaments som la primera trinxera on s'adreça tothom, hem de tenir més competències i capacitat. Ras i curt. No podem estar sols lluitant contra tot i vetllant per tothom.
I per acabar, el virus ha deixat el descobert allò superflu de moltes coses i el que realment és important; que els sistemes de protecció de la vida, del que ens cuida per a què ens entenguem, han de ser forts i centrals en les polítiques públiques: el sistema salut pública, però també l'educació, la cura de la gent gran i també els béns essencials per la vida, l'aigua, l'energia, el sostre. El mercat mai ens rescatarà de les crisis, té un sol objectiu i és generar beneficis. Posar els serveis públics i els drets socials a l'agenda serà central per sortir enfortits i no debilitats.
Han de canviar moltes coses en aquest país, en aquest món i la pandèmia ens ha ensenyat les evidències a lo bèstia. Cada euro en sanitat pública és vida dels nostres, que la cura de la gent gran, dels nens, de les persones més vulnerables, del benestar de la gent en general, no pot estar per darrere de res. La resta és accessori, la resta és artifici. I aprendre de tot plegat.
Estic convençuda que albergar esperances és allò que ens fa ser humans, la contínua voluntat de millorar i també penso que efectivament ens en sortirem, però no de forma màgica, ens en sortirem, si ens hi posem.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.