El capità i la periodista


  • Comparteix:

carme.reverte.calvo

Carme Reverte Calvo


Publicat: el 3/jul/12
Opinió d'esports
Més Columnes de l'autor
PDF

Després de la mort del jove futbolista català Miki Roqué, a causa d'un càncer, he sabut que el capità del Barça, Carles Puyol, ha estat qui s'ha fet càrrrec de les despreses del tractament. Al final, la malaltia ha estat més forta, com quasi sempre, i s'ha endut una persona jove, entusiasta, que tot el que va aconseguir en el món del futbol ho va aconseguir per mèrits propis.

Amb sacrifici i molt d'esforç va abandonar casa seva per aprendre i fer-se un lloc al Liverpool quan només era un juvenil. De retorn a Espanya va anar a parar al Betis, on Pepe Mel el va fer debutar a Segona Divisió. Tots el recorden amb molta estima i admiració, potser no tant per la seva condició futbolística com per la seva manera de ser i de fer les coses. Desconec els veritables motius que van moure el capità del Barça a fer el que ha fet per un company de professió amb qui mai no ha compartit vestidor i l'única coincidència és que tots dos són originaris de Lleida. Però tant el gest com el que s'hagi sabut després és honora en Carles Puyol com a persona i amic. Podem pensar que aquest és un gest fàcil per part del capità, però el veritable valor està en el què, el com i qui ho fa. Sense estridències. En silenci.
Un capità no és només qui porta la senyera al braç. Se'l considera una persona exemplar dins i fora del camp. Una persona autèntica, amb valors de veritat, no de manual pel fet de ser en l'aparador on és. En aquest sentit, la trajectòria d'en Puyol em sembla immaculada, autèntica, genuïna. Com deia abans, exemplar, modèlica i referent. No només per esportistes, per a tothom també. Des d'aquí el meu reconeixement per en Carles Puyol, capità entre els capitans.
I del capità a la periodista. Sense voler fer llenya de l'arbre caigut, em sembla que no li donem un molt bon exemple a les pròximes generacions de periodistes tenint un model com Sara Carbonero en primera fila i al peu de la notícia, fent la feina que després fa. No seré jo qui la defensi de les crítiques, per una simple qüestió de gènere. El mateix faria si es tractés d'un periodista. Però errors com el de dimecres en l'entrevista a Iniesta preguntant-li pel penal em sembla lamentable. Error de calibre estatal i, en aquests temps que corren, fins i tot mundial sabent l' interès que provoca tant la selecció com la seva relació amb el capità Casillas. I que consti que no ha de ser fàcil porta-ho tot plegat. Però amb aquest exemple demostra una falta de professionalitat, que en un principi pot fer gràcia, però que en el fons em provoca vergonya aliena. I que consti que no critico la periodista per la seva condició de dona perquè en conec unes quantes de molt bones, que fan un paper i desenvolupen la seva tasca professional amb molta dignitat. La diferència és que no es diuen Sara Carbonero.

CARME REVERTE és cap d'Esports de Cugat.cat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.