La prova més dura

Miquel Garcia

Publicat: el 17/mai/21
Opinió d'esports | Columnes

Prepareu-vos per a la prova més dura va dir la Temporada 2020-21 quan va entrar a la sala. Es va fer un silenci absolut. Entre els assistents hi havia totes les esportistes i els esportistes de la ciutat, les seves mares i pares, les entrenadores i entrenadors i els representants de tots els clubs de la ciutat.

“Ja sabeu que arrossego una pandèmia” -va continuar-, “o sigui que enguany haureu de seguir totes i cadascuna de les restriccions que us imposaran de l’estat espanyol, de la Generalitat, dels jutges, del Procicat, de les federacions esportives i, si se’n vol inventar alguna, també de l’Ajuntament”.

“Us perseguiré amb un estat d’excepció, faré arribar les vacunes amb retard, no us deixaré entrenar tot el que voldríeu i faré que els canvis siguin constants”.

L’auditori restava mut. Ningú gosava dir res.

“Si us pensàveu que la cultura de l’esforç era estudiar o treballar de valent i aprofitar el temps lliure per entrenar-vos, fer esport i competir... que no us passi res.

Ara serà força més difícil, tot costarà el doble, perdreu la paciència i us rendireu” -va concloure la Temporada-.

Després d’uns segons de silenci, com si el temps s’hagués congelat, es va sentir:

“No és veritat, entrenarem tant com ens deixin i amb més forces que mai si ens retallen els horaris” -es va sentir des del cantó de les noies i nois-.

“Si vosaltres us hi esforceu, -van contestar els pares i mares- nosaltres no us fallarem i sostindrem econòmicament els clubs per que no en tanqui cap més”.

“I tant, ens comunicarem molt més, com mai havia passat” deien des del racó dels entrenadors i entrenadores.

“Doncs nosaltres tampoc defallirem -van dir els directius-. Evitarem fer la gent fora i hi dedicarem més hores per reinventar els mètodes i les activitats”.

I així va ser.

Fins i tot, els equips amb la gent més jove i de casa lluitaven per ascendir de categoria.

Tota una ciutat conjurada per superar la prova més dura, la de la Temporada 2020-21.

Quin orgull més gran que sento per tothom que no ha parat de fer esport, per les famílies que ho han recolzat i pels clubs que no s’han rendit.

MIQUEL GARCIA és secretari del Sant Cugat FC i tresorer de la Coordinadora d’Entitats Esportives