Opinió d'esports

La Jaël ja és olímpica!


  • Comparteix:

manel.gonzalez

Manel González


Publicat: el 5/juliol
Opinió d'esports
Més Columnes de l'autor
PDF

Quan ara fa un mes escrivia sobre l'Olimpíada de Tòquio, vaig estar a punt d'esmentar-la com a exemple del procés d'una excepcional esportista. Suposo, restava immers en la nostàlgia d'aquella meravellosa època al cap de la secció d'atletisme del Muntanyenc i, també, perquè sempre he pensat que en aquell projecte també tenia lloc l'excel·lència. No cal abundar massa en reconèixer que aquests darrers temps han estat excepcionals, i l'esport no podia ser menys

La classificació per als Jocs Olímpics s'ha traduït en un procés complex, complicat i tediós.

Un mètode d'avaluació per punts que analitza marques, resultats i guardons, deixant desconcertats no només als aficionats, sinó també als principals protagonistes de la "festa", és a dir, els entrenadors i les atletes.

Tenint en compte aquests precedents i la incertesa pròpia del nostre esport, arriba la notícia de què la Jaël ha passat el tall! Ara mateix, em fa molta mandra analitzar les causes, o explicar el barem de referència pel qual ha aconseguit ser olímpica.

Recordo com si fos ahir quan l'estimat Osvaldo em va dir a cau d'orella: "Hi ha una noia a l'escola que trenca motllos.....".

Efectivament, tenia tota la raó.

Tret de comptades excepcions, arribar a l'elit no és pas un camí abonat a l'èxit sense patir tota mena d'entrebancs.

Aquest concepte d'un semblant un pèl abstracte, a la realitat no ho és gens.

Elit vol dir: talent físic, capacitat de treball, esperit i instint guanyador, aptitud psicològica per afrontar tota classe d'impediments i, també, tenir un director d'orquestra capaç d'afinar "l'instrument" quan calgui.

Evidentment, si seguim fil per randa aquest protocol, no hi ha cap mena de dubte que la Jaël el compleix amb escreix.

Un talent que ha posat de manifest des de les categories inferiors, guanyant tots i cadascun dels campionats disputats.

Una manera d'entendre l'escenari i el ritual de la competició com el repte d'afrontar la distància amb l'únic objectiu d'arribar sempre abans que l'altra.

Una preparació psicològica fonamentada en el seu cau familiar que li ha servit per afrontar els impediments sense defallir, com queda pales en la recuperació de la recent operació de maluc.

Finalment, el director d'orquestra, Ricardo Diéguez o "El Panter", tant és.

És cert que quan assoleixes una fita com aquesta, tothom intenta agrair al seu entorn immediat la raó dels seus èxits.

Realment penso que una cosa és la bona educació i l'altre reconèixer que hi ha persones i accions molt més rellevants que d'altres.

Disposar d'un Mag que a temperi l'ansietat de l'atleta, planifiqui periòdicament els entrenaments, i fiscalitzi pacientment les incerteses que es desenvolupen al llarg de les distintes temporades, per a mi és la clau de volta que tanca i aguanta l'arc.

Ho teníem quasi tot i només ens faltava aquell punt d'atzar, sort, o com li vulgueu dir....... Ben aviat la tindrem a les Olimpíades de Tòquio, per tant: projecte assolit.

Només resta gaudir de la festa i felicitar de debò a totes i tots aquells que ho han fet possible.

MANEL GONZÁLEZ és arquitecte i exatleta olímpic



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.