El rugbi, una escola de vida

Albert Casorran

Publicat: el 15/gen/16
Opinió d'esports | Columnes

Quan parlem de rugbi, a la majoria de la gent li apareix al cap una imatge dura, d'un jugador gran, ple de fang i cops, que no sap ben bé a què i perquè juga però que no pot deixar-ho de fer. Es coneix com el joc de 'vilans' jugat per cavallers, gent que es dona cops i 'mataria' per guanyar cada metre conquistat, però que respecta i valora el rival i l'àrbitre més que a ells mateixos, que compleix les normes sabent que aquestes li permeten jugar a allò que l'apassiona, que a cada pas vol més sense deixar-se portar per l'ambició ni perdre la humilitat ni el motiu pel qual està aquí, al mig del fang, aixecant-se cada vegada que cau i de la mà dels seus companys.

El rugbi és passió, esforç, valors, i molt més, que pretén amagar-se darrera dels cops i el fang perquè no té la necessitat d'anunciar-ho als quatre vents. Amb el rugbi s'aprèn a lluitar, a anar endavant, aixecar-se, respectar, aprendre, valorar, felicitar, guanyar, riure... Però sobretot, s'aprèn a caure per tornar a aixecar-se, a anar endarrere per agafar impuls, a esperar el millor moment, a equivocar-se tenint dret a rectificar i obligació a aprendre i millorar, a perdre i plorar, però per sobre de tot això, s'aprèn a no estar sol, a comptar amb cadascun dels companys que tenen al costat, inclús els que no estan i a ser conscients que els altres també compten amb ells.

A dia d'avui tenim més de 150 fitxes de petits 'rugbiers' a l'escola del Club de Rugby Sant Cugat, 150 petits, que sumen al seu dia a dia un component formatiu que de ben segur els acompanyarà tota la seva vida, un procés d'aprenentatge interactiu entre esport i amics, regles i llibertat, lluita i respecte. Una sèrie de valors que són innegociables mantenir dins d'un camp i un vestidor, però que esperem que extrapolin a la seva vida i al seu desenvolupament. Un conjunt de petits estímuls que els faran grans persones i ciutadans.

El rugbi et fa sentir necessari sense ser imprescindible i et crea uns vincles amb les persones que juguen al teu costat, amb els que volen que caiguis i els que donarien el que fos perquè no ho fessis, t'enganxa al compromís i sacrifici per tu mateix al servei dels altres i tot això... Tan sols dependrà d'ells mateixos mantenir-ho viu.
La vida t'ensenya i et posa al seu lloc constantment, el rugbi és el joc de la vida. Tothom hi té cabuda, tothom és útil i important, però a ningú li regalen res.

ALBERT CASORRÁN és coordinador i director de formació Escola CRSC
Pedagog i Psicòleg esportiu SCC
@caso_5