En record d'en Francisco Sorroche, 'Sorro'

Pepe Garcia

Publicat: el 9/abr/14
Opinió| Columnes

A Francisco Sorroche, a qui els més propers anomenàvem 'Sorro'. Feia molts anys que ens coneixíem i compartíem amistat. Tot va començar a la dècada dels 90, quan s'estava formant un equip de competició de karate de la Policia Local del nostre municipi. En aquell moment ens vam trobar amb l'inconvenient que ens faltava una persona per completar l'equip.

Llavors en Sorro va dir que no em preocupés, que ell havia practicat una mica de karate i que estava disposat a ajudar-nos. Així que tot d'una ens havia resolt el problema. Aquell fet va produir que al llarg dels anys forgéssim amistat.

Durant aquells mesos vam entrenar tots plegats preparant el que seria el primer Campionat d'Espanya Interpolicial de Karate.

Sorro tenia la habilitat d'adaptar-se a tot, no hi havia problema gran o difícil que ell no pogués solucionar. Tot i que era un 'kiu', un principiant en arts marcials, va tenir el coratge de sortir a combatre contra companys d'altres províncies que ell anomenava 'armaris amb músculs'. La veritat és que per a qui no estigui familiaritzat amb el tema de la competició de karate, realment és molt difícil aguantar només uns segons de combat en un tatami davant karateques amb més graus i anys d'entrenament.

Però en Sorro ho va fer, va lluitar el millor que va poder i junts ens vam classificar per les finals, amb la conseqüent sorpresa dels grans i poderosos ajuntaments que participaven en la competició.

- D'on sou vosaltres?- ens preguntaven.

- De Sant Cugat- li dèiem.

- Òndia, els de Sant Cugat! A veure si deixeu algun trofeu per a la resta!

Temps després en Sorro en va confessar que ho va passar malament durant els combats que va tenir, però gracies a la seva valentia i amistat vam poder obtenir un segon i tercer lloc individuals i un quart per equips.

Després en 'Sorro' va continuar col·laborant amb l’equip durant tots els anys que vam estar actius, al qual es van anant afegint companys al grup inicial.

Ell era el sanitari o massatgista, el que sortia corrent quan teníem algun ferit en els combats, el que solucionava qualsevol imprevist, fos el que fos. Només feia falta dir: 'Sorro, tenim un problema', i ell a l'instant ho havia resolt. Amb en Sorro d'assistent vam arribar a guanyar totes les competicions en què vam participar, durant els cinc anys que va durar l'equip.

Una vegada finalitzada aquella etapa, la vida va guiar a cadascú de nosaltres per camins diferents. Tot i això en Sorro sempre va estar al nostre costat quan ho vam necessitar per a qualsevol cosa.

Era una persona polivalent, tant podia treballar al Departament de Medi Ambient, assistint als ciutadans com només ell sabia fer-ho, o bé plantat en qualsevol cruïlla regulant el transit.

A en Sorro mai li vaig veure una mala acció contra ningú. Era un company, un amic amb el qual ens petaven de riure amb les seves bromes o les seves històries i aventures. Persones com Francisco Sorroche em fan viure la vida més alegre i intentar ser feliç cada dia.

Gràcies, Sorro, per tot el que vam viure i van poder compartir.

PEPE GARCIA és membre de CCOO