La violència de gènere com a part del masclisme
Marc Tolra
Publicat: el 2/abr/14
Opinió|
Columnes
Malauradament, el masclisme no és una pràctica nova i moderna. Ja molts anys i massa segles que és dins la nostra societat. Al principi, era acceptat i avui en dia és combatut des de les institucions o les entitats civil, entre d'altres.
El Govern creà l'Institut Català de la Dona i des de la Moncloa es fan campanyes traient la targeta vermella al maltractador. Tot està dirigit a la violència pròpiament i a la prevenció de futures agressions i futurs assassinats.
A data de 21 de març, 16 dones han perdut la vida a mans dels seus marits o exparelles a l'Estat espanyol. Ningú no voldria suportar 365 dies a aquesta velocitat. La clau, doncs, quina és? Atenció personalitzada i confidencial i un control exhaustiu del maltractador, àmpliament millorable.
Amb la campanya Hi ha sortida, les institucions donen prioritat màxima als casos anteriorment descrits, com és natural. Però, que encara les cúpules directives estiguin governades per homes, majoritàriament, no és masclisme? Que les dones siguin valorades com a objectes en el món de l'esport, no és masclisme? Que les dones cobrin un 19,4% menys de mitjana a Catalunya, segons ha denunciat UGT, no és masclisme?
En conclusió, el masclisme va molt més enllà de la violència de gènere i s'ha de combatre a tots els nivells. Un excel·lent punt d'inici és l'educació.
MARC TOLRÀ és estudiant