La ferida del temps

Blai Blanquer

Publicat: el 23/mar/14
Opinió| Columnes

La primavera ha començat per a tothom. I per a tots també, creients i no creients, es presenta la Quaresma, alliberadora de l'evasió.

És Quaresma de fe per a uns i Quaresma laica per a altres. Però no se n'escapa ningú. M'ha fet pensar així l'escriptor anglès J.B. Priestley, autor d'una peça teatral (1937) que es val de la màgia de l'habilitat literària per descarregar sobre els espectadors un xàfec de realisme saludable. Aquest és el recurs teatral que fa servir: al primer acte descriu la vida d'una família acomodada amb les seves aspiracions i projectes. El segon acte transcorre 20 anys després del primer: un seguit de trasbalsos socials i econòmics han deixat rastre en aquella societat i en aquella família en la qual ja en falten alguns. L'acte tercer retorna la platea vint anys enrera, al temps del primer acte. Els espectadors ja saben què passarà en el futur a cada un dels actors que, com que ho ignoren, continuen comportant-se de forma convencional desaprofitant les oportunitats del present. El coneixement previ del desenllaç, porta l'auditori a un sentiment assenyat i alliberador: 'Si ara fos a fer!' i dóna tot el sentit a aquella interrogació de Jesús: 'No sou capaços d'interpretar els signes dels temps?'

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià