A la nit de la il·lusió, segueix la matinada del gran dia: Quantes llaçades desfan els petits adelerats! Com s'afanyen a desembolicar les capses! Amb quina curiositat les obren!
Aquesta hora màgica, per alguns tan joiosa, també és plena de nostàlgia per als que se'n veuen privats per manca de recursos, per malalties, empresonaments o perquè la família s'ha trencat.
L'endemà de Reis els contenidors de la brossa s'omplen a vessar de capses buides i embolcalls. Les joguines van perdent fascinació, s'espatllen i s'obliden. Tot ha estat efímer, com les capses.
Només la tendresa i l'amor perduren. I en això no és més ric qui més regala, sinó qui més estima. Aquest és el regal, el tresor que no pot ser substituït per les joguines.
BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.