Avinença i desacord

Blai Blanquer

Publicat: el 3/nov/13
Opinió| Columnes

'És veritat que el matrimoni modifica la personalitat?', pregunta un noi al seu pare. Ell li respon: 'És ben veritat fill meu. Mira, abans de casar-nos, jo parlava i la teva mare m'escoltava fascinada. Un temps després del casament, era ella la que parlava i jo l'escoltava. Ara, parlem tots dos a l'hora i ens escolten els veïns'.

El sentit d'aquesta historieta irònica d'origen jueu, és clar. Amb totes les variants que vulgueu, comportaments semblants a aquests es donen en moltes altres relacions (entre familiars, amics i en societats de tota mena). L'avinença inicial pot decaure fins al desacord.

La historieta conté dues paraules clau que cal tenir molt en compte: parlar i escoltar. El diàleg reclama equilibri entre la paraula de l'un i l'atenció de l'altre. Els desacords poden provenir de les paraules.

Però també el silenci trenca el diàleg. Quan és indiferent, negatiu, quan no es digna prestar atenció ni torna paraula, s'ha fet gèlid de malvolença.

Per dialogar no fa falta ni estar fascinat per l'altre ni massa segur d'un mateix. En totes dues situacions no hi hauria intercanvi de valors. El que enriqueix és la diversitat.

Salta a la vista que el diàleg és un exercici difícil. Encara que no ens escoltin els veïns.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià