Els espanyolistes de Sant Cugat omplen un minibús

Victor Alexandre

Publicat: el 18/oct/13
Opinió| Columnes

Com ha reconegut el portaveu de la plataforma nacionalista espanyola 'Som Catalunya. Somos España', José Domingo, la concentració del 12 d'octubre d'enguany a la plaça de Catalunya de Barcelona ha fet figa. Tot i tenir al suport del govern espanyol, del Partit Popular, de Ciudadanos i de totes les organitzacions feixistes que també convocaven, Catalunya els ha tombat l'esquena i no n'ha volgut saber res.

Als organitzadors, però, la patacada no els ha vingut pas de nou. Ho demostra el fet que no paraven de repetir que serien benvinguts els federalistes, els centralistes, els autonomistes... És a dir, tots aquells que, més enllà dels matisos, neguen l'existència de la nació catalana i estan en contra del seu dret a decidir d'acord amb la llei del Parlament. Doncs no, ni així. Ni tan sols portant gent en autocar des d'Espanya han aconseguit reunir més de 18.000 persones. Aquesta és, finalment, la xifra exacta facilitada el 15 d'octubre pel rigorós col·lectiu Contrastant.

Per altra banda, la xifra d'assistents procedents de Sant Cugat, ciutat de 86.000 habitants, frega el ridícul: trenta persones. Només trenta. Just el nombre de passatgers d'un minibús. En aquest punt, a més, és bo recordar que l'aportació de Sant Cugat a la Via Catalana va ser de trenta-tres autocars. Autocars dels de debò, per descomptat. I la comparació global també parla per si sola: 18.000 persones el dotze d'octubre; dos milions l'Onze de Setembre.

Tanmateix, la part més hilarant de tot plegat són els 'arguments' d'Ariadna Hernández, la portaveu de la plataforma santcugatenca, per justificar el seu fracàs. Segons ella, ha estat culpa de la mandra. 'Fa mandra llevar-se d'hora', ha dit. I tant! Moltíssima mandra. Tothom sap que de Sant Cugat a Barcelona hi ha, pel cap baix, uns 800 quilòmetres i que per ser a les dotze del migdia a la plaça de Catalunya cal llevar-se com a mínim a les quatre de la matinada. És clar que, ben mirat, també podria haver estat culpa dels despertadors. Vull dir que els despertadors no haguessin sonat. És el problema que tenen els rellotges aturats el 1939, que no sonen.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat