La Sole i la Patro


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 17/ago/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Als alzinars de ponent, terra de castells que foren gloriosos, de descobridors altius i parla eixuta, li deien Sole. Sobre la muntanya de la sal, al cor de la Catalunya dels ducs resistents i la festa dels correbous, li deien Patro. Com que a casa no hi havia pa per a tots, els fills de l'una i de l'altra, varen emigrar a ciutat.

Un cop amullerats, van tenir fills mestissos. Tenien paladar diferent i una llengua emparentada i es divertien contant les batalletes dels seus avis: que si havien vingut amb carro, que si en un tren de càrrega, que si van viure en barraques... Amb el pas dels anys, aquelles peripècies quan estaven d'humor, els feien somriure.

Però quan hi ha mala maror i es tiren els plats pel cap, no és per causa del 'cocido' o l'escudella, ni per les històries passades, sinó per la intransigència del seu mal temperament.

I aquella que els uns anomenen Patro i els altres Sole - com que és Mare de tots - contempla aquestes criaturades amb l'esperança que algun dia posaran enteniment. La Mare de Déu (a Cardona del Patrocini i a Badajoz de la Soledad) espera que els fills malcarats que som tots nosaltres, li diguem: 'Pregueu per nosaltres pecadors, ara i (tal com diu Mossèn Ballarín) a l'hora que jaurem plegats'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià


Columna publicada originalment el 25 de novembre de 2012



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.