Inicia sessió 
Registra't
Hi va ser destinat a l'any 1941, en el furor de la 'victòria' franquista. Amb més gust i afecte que mitjans, va endreçar l'atrotinada rectoria i el temple per poder donar aixopluc als vilatans que treballaven camps i boscos mentre patien com tothom la ferida encara oberta de la guerra.
Enmig de privacions, entre salms i aixades l'anava assaonant la mateixa rudesa del temps que li tocava viure. A cop de poesia es feia expert en el coneixement de la llengua i del cor humà.
Encara més que la difusió de l'obra poètica, la seva bonhomia amanida amb un humor exquisit, atreia visitants de tot arreu. Sobretot els afligits per la situació del país i de l'Església.
Ell rebia de bon grat i estava sempre disposat a escoltar els que l'anaven a veure. I també sabia discernir si els seus interlocutors estaven en condicions per a dialogar. Un dia em va dir: 'Miro d'acollir tothom. Però a vegades, quan el que em ve a veure està exasperat i té els ànims crispats, no el puc pas atendre de seguida perquè perdríem el temps. No tinc més remei que dir-li: Mira amic, emprèn el camí. Vés-te'n al bosc. Entra a la fageda. Camina. I quan et reconeguis com un arbre entre els arbres, torna que parlarem'.
BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.