Com gestionar la misèria

Mireia Ingla

Publicat: el 6/abr/13
Opinió| Columnes

Una de les notícies més repetides aquesta setmana ha estat, sense cap mena de dubte, que el Parlament de Catalunya encara no ha aprovat els pressupostos de la Generalitat per al 2013. El govern, i sobretot l'oposició en ple, pressionen ERC per tal que accepti la proposta d'uns pressupostos que ara per ara suposarien unes retallades de 4.500 milions d'euros, respecte els pressupostos de l'any passat. Aquests ja van representar una greu tisorada a l'estat del benestar, ja que el país té un greu problema d'ingressos i a sobre se'ns imposa un objectiu de dèficit que no pot superar el 0,7%, i que encara que fos de l'1,5% suposaria unes retallades per sobre dels 3.000 milions d'euros.

Però analitzem les cinc raons que ens han portat fins aquesta situació d'emergència nacional, sense pal·liatius, una conseqüència de la qual és precisament aquesta impossibilitat d'aconseguir uns pressupostos viables i justos per a la ciutadania:
1. Catalunya pateix un espoli fiscal al voltant d'uns 16.000 milions d'euros l'any, diners que els catalans i les catalanes paguem en impostos que van a Espanya i no retornen ni en forma de serveis, ni en infraestructures.

2. L'Estat espanyol incompleix sistemàticament un mandat legal, la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut d'Autonomia, incompliment avalat pel propi TC, així com també incompleix el Fons de Competitivitat.

3. L'Estat espanyol deu a Catalunya més de 5.000 milions d'euros en infraestructures que preveuen els seus propis pressupostos.

4. Qualsevol iniciativa fiscal per tal d'aconseguir més recaptació, Espanya la impugna al TC (impost als dipòsits bancaris, l'euro per recepta...).

5. Espanya estableix un límit de dèficit fiscal que actualment és del 0,7%.

Davant d'aquest panorama desolador, la primera conseqüència és la desesperació, però això ara mateix no ens ho podem permetre. Hem d'explicar molt bé a la ciutadania perquè hem arribat fins aquí i sobretot qui en són els responsables. Certament, la crisi és ara per ara el problema més gran que patim i resoldre-la ha der ser la prioritat. Però com podem resoldre allò que no és a les nostres mans? L'únic que podem fer, que sí depèn dels catalans i les catalanes, és accelerar un procés que ens porti a constituir un estat independent i ens permeti decidir que volem fer amb els recursos que generem, fruït del nostre treball i esforç.

No és just que un país que genera recursos, estigui paralitzat i en comptes de dedicar aquests ingressos a mantenir un estat del benestar a l'alçada del que la ciutadania mereix, hagi d'utilitzar els seus esforços en gestionar la misèria conseqüència d'una situació de submissió respecte a un estat que mai ha complert res i tot indica que mai ho complirà. No ens deixem enredar, el futur és a les nostres mans. Ara per ara, l'única manera de sortir de l'atzucac, és sortir d'Espanya.