A més, s'han eliminat o paralitzat les minses polítiques públiques que s'estaven començant a desenvolupar per fomentar la igualtat i la corresponsabilitat, tant en l'àmbit públic com en el privat. Es dediquen menys recursos a programes i serveis d'atenció a les víctimes de la violència masclista, s'eliminen organismes i programes en matèria d'igualtat i s'amenaça en suprimir la capacitat de decidir sobre el nostre propi cos.
I a casa nostra, fem prou per pal·liar aquestes mancances? Es programen actes per donar visibilitat a les dones, es fa un tríptic que ens convida a 'fer tàndem cap al futur' i s'edita un fulletó maco i ben presentat que explica com aconseguir la igualtat a casa. Però no estic segura que amb aquests bons propòsits n'hi hagi prou. Posa la pell de gallina llegir en moltes enquestes que s'està produint un rebrot de la violència masclista entre els nois joves i que les noies adopten una posició submisa davant de la mateixa, sense que, potser cap d'ells, sigui prou conscient del fet.
Caldrà, doncs, estar alerta per no retrocedir més en allò que havíem avançat i defensar de valent les polítiques d'equitat entre dones i homes perquè només així aconseguirem no només un estat plenament democràtic i de dret, sinó que possiblement també construirem una societat més lliure i feliç.
ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.