50 ombres d'en Brey
Ferran Villasenor
Publicat: el 30/gen/13
Opinió|
Columnes
Com a lector de novel.la de temàtica política, el títol del llibre i la seva flaira em van cridar l'atenció. No pel simple fet que es parlés d'un tema polític sinó com va arrasar la compra del llibre a totes les llibreries i les urnes. Tot i estar en crisi, l'autor ha pogut vendre milers d'exemplars.
L'escriptor és un home d'uns 58 anys que signa com a Mariano Rajoy Brey.
Es un llibre que està adreçat a homes i dones on el concepte 'echao palante' i la testosterona en les formes està molt aplicada. Un dels aspectes més destacats han estat les píndoles que s'expliquen cada divendres cap a la migdia després del Consell de ministres, en format e-book, i que van marcant la trama argumental.
El primer llibre ja està a la venda i sembla que la trilogia està generant força expectativa. El primer, el ja conegut i venut amb una majoria absoluta de compradors, porta el subtítol 'Centralitza l'administració, abarateix acomiadament i redueix l'Estat del benestar'.
En un primer moment em va semblar un títol una mica opac i fins i tot agosarat... Home, no es pot fer tot això en un volum. Certament els molt aficionats a l'autor hauran pogut llegir com el llibre no decep.
El llibre enganxa, jo no el qualificaria de bo, però sí que t'enganxa i fins i tot et fiques en els personatges. Sobretot quan parla de les vagues i com s'ha de limitar el dret de vaga, la privatització de la sanitat i la pujada d'impostos directes, el rescat de Bankia i el suport a les grans fortunes.
El llibre comença quan el protagonista juga amb plastilina, amb uns filets de plastilina i es llicencia en Ciències Ambientals. Aviat esdevé president de Brey Enterprises Holdings Inc per encàrrec d'un amic seu amb bigoti. Ell és guapo i ric i fins i tot té un helicòpter que 'condueix' amb gran 'soltura'.
En aquest moment s'enceta una història d'amor, millor dit d'atracció animal, obsessiva i plena de diferències i altes temperatures. Una relació que sempre havia estat possible però que la part de la seva família i la d'ella no volien, encara recorden com en una primera relació ella va perdre la feina. Un amor que dificulta la seva vida però que necessita, i ella també el necessita a ell. Es compren un pis a la Diputació de Barcelona, un apartament a Reus i Castelldefels i una plaça de pàrquing a Badalona.
La relació es va consolidant, s'entenen en la proximitat, bona part del seu programa vital s'assembla. Però Brey i ella volien més.
Brey sospita que ella no pensa en ell sempre, també és cert que Brey sempre ha anat a la seva i la contrareforma centralitzadora i el desmantellament de l'Estat del Benestar el porta molt a dins.
Es continuen veient furtivament però ja no viuen junts.
Brey no busca una relació normal, la dificultat de pactar i la guerra de banderes en el fons li agrada . Un drama que s'accentua pel patiment, la manca de feina, la limitació dels drets civils i socials.
En aquest llibre fallen algunes coses:
1- De principis. Crec que l'autor s'ha deixat portar pels tòpics i ha portat la novel.la a un camí sense sortida on el pes de la trama esdevé insuportable.
La reacció de la seva ex tampoc és creïble, no tots els homes són com en Brey i això caldria dir-ho. L'autor ha limitat molt els escenaris i els protagonistes, fixant una caixa de ressonància en la que no hi caben altres personatges.
Brey, d'altra banda, actua com una piconadora silenciosa trencant tot allò al que estàvem acostumats i necessitem en una novel·la. No té misericòrdia dels personatges diferents i solament treballa en blanc i negre, cerca el conflicte i estalvia en lletres que fa que la paraula, el paràgraf o la frase no tinguin cap sentit. Malgrat tot, la frase sense vocals té una legió d'admiradors, els mateixos que es manifestaven contra el canvi en la llei del matrimoni, contra la immersió lingüística, l'avortament, el recurs al TC sobre l'Estatut de Catalunya o la recollida de signatures contra el mateix Estatut (i contra Catalunya)
La temàtica esdevé sòrdida, el personatge protagonista és l'exemple d'un tarannà destructor propi d'una de les Espanyes que Rubianes destacava. Trencar, imposar una ideologia i que el neoliberalisme doctrinal faci òsmosi amb les pàgines ha estat l'objectiu de la novel·la.
2- Literàriament la novel·la no ha complert res del que es va dir en les rodes de premsa de presentació i avançada. De fet té moltes semblances amb el gènere d'apocalipsi vital, de fet l'autor confessa haver-se inspirat en George A. Romero i la història del caos.
En altre ordre de coses, el llenguatge utilitzat és sempre amenaçador i limitador de drets, hi ha repeticions utilitzades fins el cansament com :
'A Catalunya no hi ha llibertat d'elecció educativa' o 'cal aprimar l'administració pública' o el clàssic 'el PSOE va matar Manolete'.
També acabes una mica fins al damunt de la dialèctica, 'és que jo passava per aquí' del protagonista.
Estic entre ansiós i aterrit per llegir el segon volum i continuar veient les ombres d'en Brey. En el segon volum toca trencar l'administració pública, emprendre la reforma sanitària, que no hi hagi justícia universal i gratuïta, trencar el matrimoni de persones del mateix sexe i penalitzar l'avortament. I, com sabeu, continuarà desenvolupament la contrareforma estatal impulsant la centralització de serveis, control pressupostari i trasllat de dèficit estatal a les CCAA.
Crec que cal llegir altre autors, en Brey supera la ficció.
FERRAN VILLASENOR és portaveu del PSC