Inicia sessió 
Registra't
En el llibre hi apareix un excarter que, convertit en soldat, portat al front i elevat a la categoria de caporal es transforma en un ésser autoritari. Diu la veu narrativa: "Al cap de tres setmanes, ja no ens semblava inconcebible que un excarter amb insígnies a l'uniforme tingués més poder sobre nosaltres que el que abans havien tingut els nostres pares, els nostres mestres i totes les grans figures de la cultura juntes, des de Plató fins a Goethe". La veu narrativa és Paul Bäumer, un soldat de vint anys que reflexiona sobre la seva presència en aquell conflicte i que se sent instrumentalitzat com a carn de canó per un grup d'individus poderosos que decideixen sobre la seva vida protegits en un despatx.
En un altre capítol de la novel·la, aquest mateix soldat diu el següent: "Veig com els cervells més intel·ligents del món inventen armes i paraules per fer-ho tot encara més sofisticat i durador. I, com jo, ho veuen totes les persones de la meva edat, aquí i a l'altra banda, per tot el món; amb mi ho viu tota la meva generació. Què faran els nostres pares, si un dia ens alcem davant seu i els obliguem a retre comptes? Què esperen que fem quan arribi el temps que la guerra hagi acabat? Durant anys, la nostra ocupació ha estat matar; ha estat el primer ofici de la nostra existència. Tot el que sabem de la vida es limita a la mort. Què passarà després, doncs? I què en serà de nosaltres?".
Un any després de la publicació de "Res de nou a l'oest", se'n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Lewis Milestone que encara avui, gairebé un segle després, continua essent un film portentós i un dels més colpidors al·legats universals contra la guerra. En els seus crèdits inicials, per evitar suspicàcies, ens diu això: "Aquesta història no és una acusació ni una confessió, i molt menys una aventura, atès que la mort no és cap aventura per als qui s'hi enfronten cara a cara. Senzillament intentarà relatar la història d'una generació d'homes que per més que van escapar de les bombes quedaren desfets per la guerra."
Doncs bé, si no heu vist aquesta pel·lícula, veieu-la; i si no heu llegit el llibre, llegiu-lo primer i conserveu-lo com una joia. La guerra, estimat lector, ens dóna la mesura del que som: éssers incapaços de solucionar intel·lectualment els nostres conflictes. Som violents perquè som intel·lectualment impotents.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.