Inicia sessió 
Registra't
A la primera parada va veure un buit i va seure, tot i que el noi de davant hi volia recolzar els peus i la del costat els braços i la bossa. El que tenia en diagonal no parava de badallar sense tapar-se la boca i de ficar-se el dit al nas, mentre els de l'altra banda del passadís feien fressa amb el mòbil, els entrepans del Viena i la playstation.
Quan va arribar l'hora de baixar, li va ser impossible, ja que la gent que pujava no el va deixar sortir.
Mentre veia com se li tancaven les portes als nassos i es refugiava dels mocs d'un mocós i la tos d'una noieta, va sentir l'esclafit d'un xiclet rere seu, just quan va albirar, a través del vidre, una dona a l'andana amb una cartera idèntica a la seva.
DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@yahoo.ca
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.