Inicia sessió 
Registra't
'Cal defensar la llibertat dels pares per escollir l’educació dels seus fills' i 'l’administració hauria de pagar el cost de l’ensenyament privat als pares ja que no utilitzen l’escola pública'.
Frases que han desenvolupat una acció de descrèdit amb rerefons polític d’un model educatiu amb un notable èxit en els darrers 30 anys. Un model que ha aconseguit que persones, que per la seva llengua materna o entorn, dominin les dues llengües oficials de Catalunya. Un model que ha igualat ciutadans independentment dels seu origen o lloc on viuen.
En aquests moments les persones als anys 70 van lluitar per un model educatiu i lingüístic integrador (a diferència del País Basc) poden estar desencisats, tristos i amb dolor i ràbia
La nova llei d’educació del ministre Wert té un ADN recentralitzador, retrògrad, anacrònic, privatitzador i segregador.
El Partit Popular i la nova llei (LOMCE) cerquen una instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques. Una instrumentalització que cerca portar a les aules una batalla política lamentable i sense sentit, que cerca que el català no sigui una llengua protegida atès el clar desequilibri existent, que crea un problema allà on no hi ha cap. Una nova llei que també cerca que la Generalitat pagui l’ensenyament privat dels alumnes.
Cal que tots els partits polítics defensem el sistema educatiu de Catalunya, el seu caràcter igualitari, on s’igualen les oportunitats i on l’educació pública ha de mantenir-se com un pilar.
Malgrat que el ministre Wert ja ens té acostumats a declaracions (i accions) incendiàries, la darrera escomesa ens torna als anys 70, als anys predemocràtics.
En aquest sentit, després de les eleccions al Parlament el govern del PP endureix la seva posició intransigent amb un esborrany de reforma educativa que relega al català com a assignatura residual, per darrere de la llengua castellana o l’aprenentatge d’una primera llengua estrangera. L’assignatura de llengua catalana es proposa com d’especialitat, estant per darrera de les assignatures troncals o específiques.
No és nou. Aquells que van denunciar l’Estatut al Tribunal Constitucional, que finalment el va escapçar, o aquells que també van denunciar els matrimonis dels mateix sexe o la Llei d’Educació Catalana tornen a fer un cop de força nou. Un cop de força ideològic, sense negociació, amb invasió de competències i carregat d’una prepotència marca de la casa.
Vull recordar la darrer campanya electoral i el 'me gusta Cataluña'. Pel resultats electorals veig que la proposta del PP va resultar reeixida. Acabades les eleccions es treu la pols a un esborrany i ara us pregunto : Segur que els 'gustaba Catalunya'?
Per això, creiem que cal un gran acord a Catalunya contra la llei Wert. Cal una acció decidida que vagi fins on faci falta, com al Tribunal Constitucional. Cal defensar la dignitat de les persones, de l’ensenyament públic i del país per sobre de qualsevol cosa.
No es pot tornar a repetir la complaença del Departament d’Ensenyament que, recordem-ho, fa pocs mesos va acatar el decret de les retallades del ministre Wert (i que ha suposat un increment de ràtios d’alumnes per aula, més horari pel professorat i menys substitucions), sense anar al Tribunal Constitucional per invasió de competències.
També vull demanar a CiU, i especialment a l’alcaldessa de Sant Cugat en tant que vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, que pensi si formar govern amb el PP a la Diputació de Barcelona és 'normal'.
FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC a Sant Cugat
COMENTARIS
Mira qui parla de poca vergonya! A Espanya hem tingut 30 anys d'educació ideològica socialista, i a Catalunya, a més, la mentida nacionalista i la feixista retallada de la llibertat dels pares a escollir, el centre i la llengua en la que educar als seus propis fills. Entenc que no els hi agradi el model Wert, però no intentin enganyar: el model autoritari, retrògrad, anacrònic, segregador i fracassat, és el seu NiNi.
Estanislau Vives Serra. Enviat el 5/des/12
No digui ximpleries, senyor Serra. Aquí la única llengua que s'ha perseguit durant més de 3 segles és el català. La no restitució dels drets dels i les catalanoparlants després de la imposició, suposa legitimar-la.
Ignasi Bea Seguí. Enviat el 5/des/12
Sr. Seguí,300 anys de persecució?aquesta mentida és collita pròpia o de la seva escola? reclamo la llibertat dels pares a educar els seus propis fillscom millor considerin,però entenc que per la seva ideologia totalitària no ho pugui consentir.
Estanislau Vives Serra. Enviat el 5/des/12
De mentida res. des del decret de nova planta que l'imposava a l'administració, la reial cèdula d'Aranjuez de 1768 que ho feia a l'escola, prohibit en públic, als rètols, parlar-lo per telèfon, fins als moments àlgids amb la dictadura de Primo de Rivera o Franco. Abans de negar fets objectius que vosté mateix pot comprovar, informi's una mica, que sinó fa el ridícul
Ignasi Bea Seguí. Enviat el 5/des/12
Ah, i a l'actualitat encara existeixen més de 500 disposicions que imposen el castellà en diferents àmbits: etiquetatge, empresa, admministració de justícia, etc
Ignasi Bea Seguí. Enviat el 5/des/12
Ja veig que li he tocat la fibra. De mentida una i darrera l'altra...el Decret de Nova Planta no imposa el castellà,és crea una administració única per tota Espanya que utiliza,amb certa llògica el castellà,la Real Cédula no ha tingut una vigència de 3 segles i sota Primo de Rivera i Franco (collita) no hi ha una sola norma contraria al ús públic del català,s'agafa abans un mentider...
Estanislau Vives Serra. Enviat el 5/des/12
L'administració de Justícia permet l'ús del català, igual com pasa a l'empresa, no es facin les victimes que cansen... faci un esforç de comprensió lectora: reclamo la llibertat dels pares a educar als seus fills com millor considerin.No imposi. Llibertat!
Estanislau Vives Serra. Enviat el 5/des/12
No seguiré discutint amb persones que neguen lleis. Dir que durant Franco no hi ha una sola norma contrària a l'ús del català provoca la nàusea i demostra el seu nivell i ignorància. Bon vent
Ignasi Bea Seguí. Enviat el 5/des/12
ús públic, volia dir
Ignasi Bea Seguí. Enviat el 5/des/12
El que no ignoro és el seu despreci totalitari a la llibertat dels pares a educar als fills com millor considerin, no ignoro tampoc el totalitarisme de la seva posició vers la llengua, tant o més dictatorial que Franco, no ignoro tampoc la seva mala educació... i barca nova!
Estanislau Vives Serra. Enviat el 5/des/12
Vejam, en primer lloc, una mica d'informació per que no ens diguin ignorants: Això comença (que estigui documentat) cap a l'any de Nostre Senyor de 1482, amb la supressió i la crema de la primera Bíblia escrita en català. Va ser la primera de moltes actuacions del Sant Ofici contra la llengua catalana. El 1560 i el 1561, el Sant Ofici obliga a que tots els negocis de la fe es facin en llengua castellana. Ens saltarem uns quants fets més i passarem una mica per sobre dels desvetllaments del Comte Duc d’Olivares per “reduir aquests regnes de què es compon Espanya a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència” segons recomanà a Felip IV en un memorial de 1620 que finalment va provocar la revolta de Catalunya amb la Guerra dels Segadors i la de Portugal cap al 1640. Per desgràcia, la dreta no aprèn mai de la Història, i per tant, està condemnada a repetir-ho. En quant als decrets de Nova Planta, el 1714, Felip V deixa escrit que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen". El 1715, la Consulta del Consell de Castelles escriu que a les aules de Catalunya no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums". El 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes. Seria llarg enumerar més decrets, Ordres i lleis que arran dels Decrets de Nova Planta prohibeixen l’ ús del català en la vida pública i privada, com la Reial Cèdula de 1799 que decreta la prohibició de "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano" o la disposició de 1801 de Manuel Godoy per a que totes los obres teatrals es representin en castellà. Amb l’arribada de les “noves tecnologíes”, el 1896 la “Dirección general de Correos y Telégrafos” prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol. El 1902 es prohibeixen els jocs florals a Barcelona per ordre militar. El 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, una Reial Ordre espanyola sanciona els mestres que ensenyin en català. Aquell mateix any, l’arquitecte Antoni Gaudí,a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia. I tot això, només d’aperitiu. Arribem al 1936, cop d’estat i rebel•lió militar contra la legitimitat Republicana, esclata la Guerra Civil. Quan en 1938 les tropes franquistes entren en Lleida tirotegen totes les plaques del cementiri que estan escrites en català. 1939, Franco guanya la guerra i declara: "La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano i una sola personalidad, la española.". En conseqüència s'emprenen accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se els més durs atacs de la història contra el català. Ara resulta difícil escollir i resumir tota la sèrie de mesures contra el català aquell mateix any i durant tota la dictadura. Arbitràriament esmentaré un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat del 9 d’agost de 1939 que prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials i la detenció, l’endemà, del el professor de la UAB Bel•larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català. D’aquí en endavant, prohibicions per registrar els noms en català, fins i tot per batejar els vaixells amb noms catalans, prohibicions als presos per fer servir el català en les presons, nous reglaments de Telègrafs contra el català, obligatorietat de canviar al castellà topònims, noms d’organitzacions, es va censurar fins i tot la notícia de la mort de Pompeu Fabra ... pallisses per parlar en català, multes, repressió.. i un llarg etcètera. Això pel que fa la repressió al català. Per altre banda, senyor Estanislau, permeti que li corregeixi un greu error sobre l’educació dels fills. Ni vostè ni ningú té dret a decidir, segons com, sobre l’educació dels seus fills. És funció de l’estat , i així ha de ser, vetllar per la correcta educació, així com per la integritat física y psicològica dels fills, per sobre de les creences religioses, creences polítiques, omissions, capricis i/o excentricitats d’alguns pares. Sobre l’ ús del català i el castellà a Catalunya es pot pensar el que hom vulgui, però tal i com estan les coses, privar a un nen de rebre una correcta educació en català en Catalunya, com pretenen algunes famílies que demanen escolaritzar els seus fills íntegrament en castellà, això és hipotecar el futur del nen i no es pot permetre. El dret del nen a la seva integració, al seu benestar i a gaudir de totes les oportunitats de futur està per sobre del dret dels pares a decidir sobre la llengua de la seva educació.
Joan López Gómez. Enviat el 7/des/12
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.