Albert Staromiejski, esperit de karate

Pepe Garcia

Publicat: el 6/nov/12
Opinió| Columnes

Albert Staromiejski, Staro per als amics, del Club Karate Sant Cugat. Com si d'un jove deu Ra es tractés, arrassa i domina al tatami, victòria rere victòria en cada competició, com l'última, en proclamar-se campió de Catalunya de kumite.

Ja fa anys que vaig trobar-me als entrenaments amb un jove, un encara noi que tenia la forma, el comportament i l'esperit que solament neix en determinades persones per la pràctica d'un determinat esport. Després vindrà l'entrenament diari, l'ensenyament que, amb esforç, perfeccionament i constància converteix a la persona en competidor brillant.

En els meus 38 anys practicant karate-do, en poques i comptades ocasions he pogut gaudir de veure néixer el complet practicant en aquest art marcial. Un luxe que gaudim els que estimen aquest esport, que allà els principis dels anys 70 del segle passat va començar a donar els seus primer passos al nostre país.

El karate, una ajuda a la part física i psíquica per a la consecució d'un major equilibri en la formació de la persona.

Albert, en les seves competicions, ens deixa ja sigui en katas ( formes de combat imaginari contra diversos adversaris) o en kumite (combat reglat) bocabadats en les seves execucions, convertint els moviments en una pura dansa que neix del seu propi interior, la calma que viu dins la tempesta (seieinchin) que de sobte explota i rugeix en un kiai (crit interior).

Amb l'Albert sembla com si poguessin veure en els moviments mil·lenaris que executa, els enemics invisibles que li ataquen; ho controla i derrota amb perfecció i mesura, sense cap esforç.

La seva mirada salvatge i dominadora és l'avantguarda, el seu primer moviment contra el noble rival que té enfront, on el respecte, el seu admirable respecte per les normes i regles que regeixen el món competitiu en el karate fan que el seu cos, la seva ànima s'uneixin en una perfecta armonia i domini del veritable aprofitament i concentració de l'energia física i mental, en el moment de l'atac, bloqueig o defensa (el kime).

Els seus peus s'agafen com arrels d'un arbre a la terra, gira sobre si mateix el seu cos com el tronc d'una vinya i salta, avança o retrocedeix en formes perfectes, on el ritme i la respiració, on la vivència, la sensació bona i correcta en finalitzar un kata o un exercici, la concentració final, dóna com a resultat el domini del zanchin.

En la joventut de l'Albert es concentra una màxima d'aquest art marcial: l'esperit del karate es perd si no existeix la cortesia.

Karate-do, cos i esperit participen en el,
El cos, com a arma invencible,
L'esperit, com la seva mesura, control i consciència.
Noble exercici d'ambdós,
Art entre les arts i esport entre els esports.

PEPE GARCIA és membre de CCOO