Inicia sessió 
Registra't
Com sabeu, des de fa força divendres els treballadors municipals es concentren davant de la porta de l'ajuntament, reivindicant la necessitat de la negociació, denunciant la pèrdua de poder adquisitiu i de condicions de treball.
Sí, ja sé que els treballadors públics tenen feina i que arreu l’atur cada dia puja més. Però cal dir que la majoria dels treballadors no són funcionaris i no tots ells tenen la feina assegurada i existeix un percentatge feridorament altíssim d’interins que amb les reformes laborals del PP tenen un camí més fàcil - esperem que no es faci - en un possible acomiadament. Tampoc no cal oblidar que ni tots ni molts tenen ni sous directius, ni de bon tros, ni la carrera laboral està definida.
No abraçaré la demagògia com a fil conductor d’aquesta columna. Jo i tothom recordem com el govern Zapatero va fer la primera retallada de sou. També recordo que vaig dir públicament que aquesta havia de ser una mesura reversible immediatament i que des de l’esquerra aquesta situació es vivia malament i que va ser un error. Un error propiciat per la situació econòmica i les demandes europees però un aspecte que, des del punt de vista econòmic, s’ha demostrat que no va ser decisiu i sí un error. Tampoc ho van ser les següents de CIU i PP, i tampoc no ho seran aquestes.
Ara sembla que les darreres retallades - i ja portem uns quants anys amb CiU i el PP - sembla que es visquin com una oportunitat.
És evident que els ajuntaments tenen l'obligació de complir els decrets sobre disminució de sou i retallades de condicions laborals que ha dictat el PP. Però també tenen l’obligació de respectar els processos de negociació establerts en l’Estatut del treballador públic, de no aprofitar la situació per fer canvis i, què voleu que us digui, una cosa més inconcreta: respectar als treballadors-es, o sigui, les persones
En aquest sentit, la legislació laboral obliga a la negociació en àmbits com calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcionals o planificació estratègica de recursos humans. Segons els representants sindicals, aquestes negociacions s’estan produint de forma lenta i en alguns casos tardana o inexistent.
Quan es parla de manca de finançament en infinitat de serveis, de possibles tancaments, d’impagaments per part de la Generalitat o de dictadura econòmica De Guindera o Montoril, tothom pot entendre que molts treballadors temen per les seves condicions laborals i també per la feina.
Parlàvem de respecte i respecte és no posar a tots els treballadors en el mateix cas, i no bramar públicament que els treballadors el que volen és cobrar més i treballar menys. No ens podem permetre caure en la demagògia innecessària, ni cal ni pertoca.
Parlàvem també dels interins. Entenem que cal una plantejament clar, amb calendaris i processos consensuats que permetin que una part molt important de la plantilla de treballadors consolidi la seva situació laboral en els propers anys. Això no costa diners, el sou és el mateix.
Com saben, normalment no entrem a comentar temes de gestió de recursos humans. Crec, però, que cal instar el govern municipal a canviar la relació existent, cercar els acords sempre que es pugui (com és evident, no sempre es pot), entendre que negociar és més costós però més segur i sobretot abraçar la bandera del respecte a les persones com a principi màxim d’actuació.
FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.