Plató o la força del poder

Pepe Garcia

Publicat: el 24/abr/12
Opinió| Columnes

Els que han llegit Plató recordaran el diàleg de Gòrgies. S'hi exposa la trobada extremadament brutal entre Sòcrates i Calicles. Calicles sosté que el dret és la força, que l'home feliç és el tirà, l'home que venç els altres homes mitjançant l'astúcia i la força del poder. Sòcrates sosté que l'home veritable, idèntic a l'home feliç, és el just en el sentit filosòfic del terme.

L'article 14 de la Constitució consagra la igualtat de tots nosaltres davant la llei 'sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social'. El mateix succeeix amb l'article 31, quan diu que tots contribuirem al sosteniment de les depeses públiques d'acord amb la capacitat econòmica de cadascú, mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat.

Però sembla que els governs no deuen recordar això, o com passa molt sovint amb els polítics, que interpreten la Llei segons convingui. I ara novament els pensionistes, depenents, aturats, universitaris o treballadors seran els que hauran de pagar les inoperàncies polítiques i caminar per un pont (que ningú sap què passarà quan arribem a l'altre costat, o si aquest pont construït amb retalls improvisats acaba en un penya-segat).

De moment l'invent del copagament doble sanitari i els augments de les taxes universitàries, a nosaltres, els catalans, ens costarà més. I així, sense cap mena d'explicació. Paguem les atròfies dels govern, siguin els que siguin, o potser estem pagant el que entre tots hem contribuït a fer malament durant mols anys, dècades o fins i tot sigles, allò del colonialisme i el viure de les seves rendes, que fa canviar les mentalitats i cultura d'un país.

Segurament si continuen pagant nous impostos sobre els mateixos impostos al final no quedarà ningú que pugui pagar res. Perquè de la caixeta on es treu i no es reposa... El que fa pensar a molta gent si val la pena continuar pagant impostos a dos govern, mentres les veus d'un Estat federal o fins i tot de l'autodeterminació, l'independència via segurament per motius econòmics, cada vegada es veu com una solució contra la sortida al caos que vivim, i l'intervenció a les autonomies pel govern central per contra cada vegada està mes a prop.

I tal com estan les coses, què passarà el dia que tan sols la meitat d'aturats dels quasi sis milions actuals surtin al carrer a demanar poder menjar, quan els nostres joves universitaris, el futur de qualsevol nació, surtin al carrer a dir 'prou'? Podran defensar-se els nostres governants darreres del que consideren la raó i la força del poder o no podran i llavors?

I a sobre a casa nostra, mentrestant, la presidència del ple municipal té que donar un toc d'atenció amb tota la raó els partits polítics perquè en lloc de treballar temes de la ciutat, prefereixen debatre i presentar mocions sobre la defensa dels escarabats d'Swazilàndia o l'importància de les 'pachangas y bagatelas en poniente'. Solidaris amb la resta del món, sí, però sense oblidar-nos també de nosaltres mateixos. Déu meu, quina infinita paciència!

PEPE GARCIA és membre de CCOO