Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
En primer lloc, la Marxa ha sabut modernitzar-se. I modernitzar-se bé. És a dir, sense canviar allò que funcionava ni desnaturalitzar-se: l'objectiu de la cursa segueix sent fer un 'bateig de muntanya' i descobrir als més menuts els atractius de Collserola. Ni més ni menys. Passar un dia a la serra, d'excursió amb els amics (i sense els pares!). L'activitat té atractiu per si mateixa i necessita poc màrqueting. Però no deixa de tenir mèrit que ningú, en aquests 54 anys d'història, hagi espatllat la idea original introduint-hi frivolitats que l'haurien desviat del camí. El que sí que s'ha sabut fer, amb habilitat, és introduir petits canvis, alguns de caire organitzatiu -com el xip per agilitar el control de pas- o d'abast social -com la col·laboració amb entitats solidàries- que han servit per posar al dia l'activitat.
En segon lloc, el futur de la Marxa està 'blindat' per una transmissió generacional que demostra que la ciutat s'estima l'activitat. Ja hi ha tres generacions de marxaires que han anat passant el testimoni de pares a fills. I sembla que la roda no s'atura. En una ciutat amb tanta població infantil com Sant Cugat, aconseguir això és fàcil i difícil alhora. Fàcil, perquè la demografia ajuda. Però també difícil, perquè l'oferta pública i privada d'activitats infantils és gran i la Marxa competeix amb moltes altres propostes, algunes de les quals tenen molta més publicitat o estan molt més de moda.
I, en tercer lloc, cal dir que aquesta transmissió generacional ha estat possible en bona part per la implicació de les escoles amb la Marxa. És per coses com aquesta que és tan important anar a escola al mateix municipi on es resideix. Els centres educatius són la cèl·lula bàsica on es gesta l'èxit d'aquesta i d'altres iniciatives: és on els infants coneixen la Marxa, on es formen les parelles de participants, on s'estableix una sana competència el dia que es fan públiques les classificacions... L'escola ajuda a arrelar els nens a la ciutat, i a través d'ells a molts pares i mares. I la Marxa se'n beneficia.
És clar que a la Marxa li queden reptes per assolir i millores a introduir. Però els seus responsables poden dir amb el cap ben alt que és una de les poques activitats del Sant Cugat poble que es mantenen vives, i no amb respiració assistida sinó per mèrits propis.
MIQUEL HERRADA és periodista i director de Cugat.cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.