Un amor que empara

Blai Blanquer


Publicat: el 18/des/11
Opinió| Columnes

El poeta Carles Riba descriu l'influx de l'estrella en els Reis d'orient amb aquestes paraules: '...atreu estranyament com un amor que empara, tot semblant que allunya la cara'. L'atractiu d'aquest estel està dotat una mena d'esquerperia: mobilitza perquè empara sense afalagar.

Escolta-ho

Així és la inquietant aventura de la fe. Les diades de Nadal també fan entrar en tensió dues experiències espirituals, dos sentiments: la tendresa que brolla del Fill de Maria i l'inquietant i enigmàtic estel llunyà que identifica el Fill de Maria com a Fill de Déu. En el naixement, pessebre i estel activen la més saludable tensió. La fredor racionalista inclina a recercar Déu més en la incògnita de l'univers que a la falda d'una mare. Però si volem desxifrar el misteri de la vida, hem de fer atenció a Jesús que quan ve, no 'explica', aquest misteri, li dóna sentit. De petits, quan refusem un menjar que ens sembla desagradós o massa calent, la mare pacient ho tasta primer davant nostre. Que ella ho tasti no li canvia el gust però el petit s'ho menja. El Senyor fa el mateix: Ell quan ve viu el goig i sofreix abans que nosaltres la pobresa, la injustícia i l'agonia. Nadal (amb estel i pessebre) ens posa a les mans de qui mai no ens desempara.

Bon Nadal!

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià