Autocrítica


  • Comparteix:

Miquel Herrada

Miquel Herrada


Publicat: el 15/nov/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En campanya, els mitjans de comunicació difonem diàriament les promeses dels candidats per resoldre els principals problemes de la societat. Fem servir els temps del futur: 'El candidat A fomentarà l'ocupació…', o 'El candidat B reduirà la despesa supèrflua…'. I, un cop passats els comicis, el dia a dia ens menja i poques vegades revisem fins a quin punt s'actua amb coherència amb el que es va anunciar.

ESCOLTA-HO

Molta gent critica els polítics per fer brindis al sol durant les campanyes. No els falta raó, en alguns casos (generalitzar seria injust). Però jo avui vull fer autocrítica, des d'un mitjà de comunicació, sobre la poca cautela que de vegades tenim els periodistes a l'hora de difondre les promeses electorals.

Una primera constatació. Els condicionants de les promeses -la lletra petita- gairebé mai arriben als titulars. És cert que els publicistes que dissenyen les campanyes els minimitzen, però hauria de ser una prioritat periodística fer-los aflorar. No per xafar la campanya de ningú, que no es tracta d'això, sinó per exercir la funció social que tenim encomanada.

Segona constatació. Poques vegades fem explícit que un anunci no és el mateix que un fet. Quan titulem 'El candidat C construirà 10.000 pisos públics per a gent gran' no només apliquem la necessària economia del llenguatge, sinó que atribuïm automàticament a la promesa una credibilitat que el candidat s'hauria de guanyar amb fets, i no només amb paraules. Faríem un millor periodisme titulant 'El candidat C anuncia que farà 10.000 pisos públics i deixarà de fer [una altra cosa]' o, encara millor, parlant de coses que el candidat C, o el seu partit, hagin fet quan han estat al govern, i no només del que diuen voler fer.

Tercera i última constatació. La majoria de declaracions dels mítings no haurien d'elevar-se a la categoria de compromisos seriosos. Qualsevol que hagi assistit a actes populars en una campanya sabrà de què parlo. Frases encapsulades, preparades per ajustar-se a les dimensions del tall de veu o de l'insert televisiu, que són tan genèriques o tan demagògiques que fan posar vermell de vergonya. Els periodistes, encara que no ens agradi acceptar-ho, hem engreixat aquesta bèstia. Penso que hauríem de deixar de fer-ho.

MIQUEL HERRADA és periodista i director de Cugat.cat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.