La primera brotada

Blai Blanquer

Publicat: el 17/abr/11
Opinió| Columnes

Si tardor i hivern són implacables, també ho és l'esclat primaveral. Enguany l'entorn del monestir festeja la primera brotada dels arbres nous.

Escolta-ho

La ufana i les flors eren previstes, però quin goig poder-les contemplar! Si ens vaga, anem a visitar l'om jovenet que saluda les velles alzines. I entre el verd tendre dels lledoners mirem com procuren distingir-se amb garlandes els arbres de Judea. No ens sàpiga greu respirar primavera! Havíem vist soterrar l'arrel nua. Semblava vençuda pel pes de tots els dubtes. I el brancatge inert entre els vianants indiferents. Que no ens sàpiga greu avui respirar renaixença!

I si ens hi atrevim a més, convertim la passejada en un pelegrinatge i els aires primaverals en una paràbola del nostre destí. Diumenge, omplim de rams la plaça major en un gest de volguda renaixença. Tenim present la mort segura i els dolors del món. I la fredor del mal. I el pes de la desesperança. Fixem l'atenció en aquell que hi ha plantat cara amb la força invencible de l'amor. Aclamem sense frivolitat el Mestre a qui no va tòrcer ni l'elogi ni la traïció ni la prova de sentir-se abandonat de Déu. Visquem el diumenge de Rams amb la força humil de la primera brotada.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià