Atrapats a casa

Pepe Garcia

Publicat: el 5/set/11
Opinió| Columnes

'La llibertat, Sancho, és un dels més preciats dons que els cels van donar als homes; amb ella no poden igualar-se els tresors que tanca la terra ni el mar encobreix; per a la llibertat, així com per a l'honradesa, es pot i cal aventurar la vida, i, per contra la captivitat és el major mal que pot venir als homes'. Don Quixot de la Manxa.

Escolta-ho

Molts tot just poden sortir a la porta del carrer, i no pocs es passen llargues temporades sense trepitjar-lo. De vegades, en condicions d'autèntica misèria i soledat. Com un cas que l' altre dia vaig llegir a un diari de Barcelona, que em va fer recordar aquell altre cas ja fa temps d'un noi madrileny que també va sortir en els periòdics, amb una discapacitat superior al 85%, a qui li van robar una cadira de rodes i la Seguretat Social no li podia facilitar una altra abans de quatre mesos, fet que el mantenia atrapat en un habitatge minúscul, sense ventilació i visitat per les rates que es passejaven lliurement entre les escombraries acumulades.

Sense arribar a aquests extrems, l'aïllament es dóna en un percentatge alt, per falta de suports que els faciliti la màxima autonomia possible en cada cas amb els corresponents ajuts i estimulació, ja sigui en el camp cognitiu, emocional i/o físic, en totes les etapes del desenvolupament de les persones amb limitacions, i per descomptat, enderrocant totes les barreres arquitectòniques, socials culturals, polítiques i jurídiques que els priven d'una qualitat de vida autènticament humana. I ni tan sols els situen perquè arribin al mínim nivell adequat de satisfacció de les seves necessitats més bàsiques.

De res serveixen congressos, seminaris i fòrums, ni encara les lleis -per exemple, la de la proporció de treballadors amb discapacitat que han de tenir les empreses-, si tot s'escriu sobre paper mullat que no es compleix, en un bla-bla inútil per inoperant. 'Sense certa dosi de valor, s'enfonsen tots els valors', deia el savi, Julián Marías. Cal tenir valor per defensar la indubtable veritat que la persona amb discapacitat és tan persona com qualsevol i, en conseqüència, reconèixer-li tots els seus valors com a tal. La covardia de tots els manté atrapats encara en el millor dels casos.

PEPE GARCÍA és membre de Comissions Obreres (CCOO) (publicat el 20/02/11)