Terra Dolça, cinc anys al servei del país
Victor Alexandre
Publicat: el 14/mai/10
Opinió|
Columnes
Hi ha establiments a Sant Cugat que són molt més que allò que una mirada desinformada podria fer pensar. Vull dir que hi ha establiments que, a més d'allò que són, són també una altra cosa. No, no em refereixo a cap negoci tèrbol.
Escolta-ho
Em refereixo a aquells establiments que, per les inquietuds culturals dels seus propietaris, transcendeixen l'àmbit específic que ocupen en el mercat i fan seva una nova faceta que no sols complementa la primera sinó que els atorga una dimensió superior. Aquest és el cas del Terra Dolça, concretament. I la celebració del seu cinquè aniversari aquesta mateixa setmana és un bon motiu per parlar-ne.
El Terra Dolça, com sabem, és un restaurant de cuina catalana, que, per cert, és una de les cuines més riques, saludables i exquisides del món. Però és també un espai on s'hi fan exposicions permanents, actuacions musicals, recitals de poesia i diversos actes culturals cada setmana. De fet, molta gent d'altres llocs de Catalunya el coneix més com a establiment integrat en els circuits culturals del país que no pas com a restaurant. I és que al llarg d'aquests cinc anys al Terra Dolça s'hi han fet moltíssimes presentacions literàries, la majoria relacionades amb els drets nacionals dels Països Catalans. Jo mateix, sense anar més lluny, ja fa temps que vaig decidir presentar-hi tots els meus llibres a Sant Cugat. Per això em sembla molt bona notícia la culminació d'aquesta etapa, perquè sabem prou bé que són molts els establiments que després d'un o dos anys d'existència acaben morint per raons diverses. El Terra Dolça no. El Terra Dolça ha mantingut una línia regular tot aquest temps i ho ha fet, a més, amb una coherència extraordinària. Cosa que l'ha consolidat, indistintament, com a establiment local i com a establiment nacional de referència literària i de debat polític. Només cal mirar alguns dels noms que hi han passat: Lluís Maria Xirinacs, Josep Maria Solé i Sabaté, Pau Riba, Sergi Belbel, Jordi Boixaderas, Oleguer Presas, Feliu Ventura, Titot, Miquel Pujadó, Matthew Tree, Patrícia Gabancho, Carme Portaceli, Mònica Terribas, Martxelo Otamendi, Grup de Folk, Tortell Poltrona, Josep Maria Espinàs, Moisès Broggi...
El millor, tanmateix, és que el Terra Dolça és nostre, dels santcugatencs, i que el podem gaudir en cadascuna de les seves múltiples facetes. No crec, per tant, que els premis triguin gaire a arribar-li. I no ho dic pas per la celebració d'aquest cinquè aniversari, sinó per la qualitat de la feina que ha fet abans d'arribar-hi.
VICTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor