Els drets humans

Arcadi Oliveres

Publicat: el 11/des/08
Opinió| Columnes

Ahir, 10 de desembre, vam commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Escolta-ho

És un moment per reflexionar-hi, evidentment per celebrar-ho, perquè va ser una bona declaració, fruit de l'esperit més o menys de pau que va sorgir arrel de la fi de la Segona Guerra Mundial. Va ser una declaració un pèl occidentalitzada pels temps que corrien i, a hores d'ara, probablement es veu superada pels esdeveniments. Hi ha temes com la qüestió del medi ambient o l'autodeterminació dels pobles que en aquell moment no van ser tractades perquè potser no s'hi presentaven les circumstàncies.

Tanmateix, jo diria que el balanç de la declaració és positiu però la seva aplicació no tant com seria de desitjar. No es tracta ara de fer un reguitzell de violacions ni de greuges als drets humans, però sabem que tant els drets individuals com el que fan referència a les qüestions dels drets econòmics i socials, avui dia el món té moltes mancances. Hem de reflexionar-hi en aquest moment.

Des de Sant Cugat, jo diria que som una mica privilegiats. Els drets en general són bastant ben respectats i, precisament per això, hauríem d'assumir un parell d'obligacions. La primera és mirar que els drets es respectin a tots aquells llocs del món on encara hi ha forats i greuges. La nostra preocupació, des d'aquí, ha de sortir cap a fora. En segon lloc, hauríem de tractar aquells drets emergents que a hores d'ara ens comencen a preocupar i que encara no són prou tractats. A títol d'exemple, el dret de la intimitat, que cada vegada és més violada pels tipus de control que estem rebent constantment i també tot el que està vinculat als drets que deriven de les biotecnologies, que sabem que avancen molt en aquest moment i s'haurà de començar a establir una certa normativa. Avui és un bon moment per reflexionar-hi.