ESCOLTA-HO
Europa vol que guanyi Obama, i potser els americans també, però a nosaltres ens agrada pel Yes we can, pel dinamisme, perquè el seu to de veu és atractiu i perquè, cal dir-ho, és negre, i això d'alguna manera fa pensar a la Vella Europa progressista i garant de la moralitat al món sencer que potser, si Obama fos el primer president, els EUA podrien arribar a estar a l'alçada de la nostra tolerància (perquè Europa ho sap tot i duu les regnes del progrés).
Sóc una mica pro Obama, ho he d'admetre, i ho dic així d'entrada perquè sempre m'ha semblat més net, però és divertit portar la contrària i posar-se al costat dels republicans, que evidentment són el dimoni, i veure com s'esveren els grans defensors de la llibertat al Vell Continent. Jo, sincerament, confio molt en la tria del poble americà. Hi tinc plena confiança. I gairebé fins i tot diria que l'elecció de qualsevol dels dos candidats em semblaria bé, que són ells que trien el futur del seu país i són conscients que, amb ell, el futur d'un món sencer.
Són la democràcia més antiga del món, i nosaltres també juguem a això. I quedarà un poc estúpid, però crec de debò que la seguretat de tots depèn d'aquesta gent, que depèn del que passi el proper dia 4 l'hegemonia d'Occident, que l'imperi americà s'allargui, o no, força anys més. Perquè no sé vostès, però jo em sento més segura si sé que el centre del món és als Estats Units. I sí, m'agrada Obama, i m'agrada de la mateixa manera que, si hagués nascut en una altra època, em fascinaria qualsevol règim solemne, elegant, i reconec que només amb les formes i l'estètica és molt fàcil convèncer-me així d'entrada, encara que després, parant-me a pensar, me'n desdís del tot.
I reconec també que no sé més del que sap tothom pel que fa als programes d'un altre candidat, i que quedant-me amb tot això si fos americana segurament votaria Obama. Perquè transmet il·lusió, perquè la seva campanya em recorda a la de Sarkozy, que sí que vaig seguir una mica més a fons, i perquè sóc una bleda i m'emocionen de seguida els discursos sobre l'esperança i aquell punt de “no sé ben bé què, però alguna cosa molt gran pot passar ara mateix”, aquesta sensació de veure passar algú a la Història.
MARIA VILA
Estudiant
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.