Inicia sessió 
Registra't
Lluny de la caricaturització fàcil com a "credo infundat", el moviment ecologista es fonamenta en un ampli consens científic. Segons l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), la temperatura mitjana global ha augmentat 1,5 ºC des de l'època preindustrial. Exactament, la mateixa anomalia sobre la temperatura mitjana registrada a Sant Cugat en els darrers 2 anys (ISGlobal). A Catalunya, els informes del Meteocat alerten que la temperatura mitjana ha augmentat 1,8 ºC des del 1950, 0,3 Cº superior a la mitjana global. El 97% dels científics climàtics coincideixen que la causa principal d'aquest escalfament global és l'activitat humana (Cook et al., 2016). Aquest escalfament es tradueix en fenòmens extrems com sequeres, onades de calor, pluges torrencials i incendis forestals més intensos, que hom ha pogut observar directament en els darrers anys.
Les campanyes de desinformació climàtica no sorgeixen espontàniament, sinó que han estat promogudes des de sempre per grups d'interès vinculats a la indústria petroliera i energètica i, darrerament, pels gurus de la nova internacional ultradretana. Tal com revela el documental Negacionistes del canvi climàtic, companyies com Exxon Mobil, ja disposaven d'evidències internes des dels anys 70 sobre l'impacte dels combustibles fòssils en el clima,
però en comptes de compartir aquesta informació i posar els mitjans per reduir-ne els efectes, van optar per la creació i finançament de think tanks i comunicadors amb l'objectiu de desinformar i sembrar el dubte en l'opinió pública.
A Espanya, el negacionisme climàtic ha estat íntimament relacionat, des de la seva fundació, amb el creixement de la nova ultradreta de partits com Vox, que mentre observen les conseqüències de fenòmens climàtics devastadors com la darrera DANA a València, continuen negant l'existència del canvi climàtic que qualifiquen de "fanatisme climàtic". El darrer pacte de la vergonya a València per a l'aprovació dels pressupostos del govern del PP de Mazon amb Vox, i l'eliminació de totes les partides destinades a l'Agenda 2030 i de Desenvolupament sostenible, són evidència de la suïcida deriva reaccionaria negacionista.
A Catalunya, diversos mitjans i organitzacions han denunciat la influència d'aquests discursos, alertant que frenen l'accés a les polítiques climàtiques valentes que necessitem. La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha documentat com els lobbies de l'indústria de l'automòbil i organitzacions polítiques alineades amb el negacionisme climàtic i afins han intentat frenar mesures de reducció de la contaminació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i les
evidències sobre l'impacte negatiu en la salut pública.
El reciclatge no és pas cap "dogma", sinó una estratègia eficient per reduir la contaminació i l'extracció de matèries primeres. Segons l'Agència de Residus de Catalunya, la recollida selectiva encara no arriba al 45% el 2022, molt lluny dels objectius europeus del 55% per al 2025.
La crítica a les campanyes de conscienciació i canvi en els sistemes de recollida i gestió dels residus ignora que el principal problema no és la "culpabilització de la població", sinó la falta de responsabilitat de les grans empreses. Segons Greenpeace, el 80% dels residus plàstics a Catalunya provenen de productes d'un sol ús generats per corporacions que continuen esquivant les regulacions mediambientals. El foment de la mobilitat sostenible, de la bicicleta i el transport públic, no és una "litúrgia ecologista", sinó una resposta a la contaminació atmosfèrica i al canvi climàtic. Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la contaminació de l'aire provoca 3.500 morts prematures i 1.800 ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratòries a l'any a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A Sant Cugat es podrien evitar fins a 51 morts prematures cada any si s'apliquessin completament les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la qualitat de l'aire (ISGlobal). Malgrat això, cada proposta de restricció del trànsit privat ha estat rebuda amb resistència per part de certs sectors polítics i econòmics, sovint amb arguments falsos i campanyes de desinformació.
La reducció del debat al voltant de la petjada ecològica del sistema de producció i distribució alimentaris, a la crítica al consum d'insectes com a alternativa proteica, és una simplificació malintencionada d'un debat molt més ampli. Cal tenir en compte que a Catalunya, el sector ramader genera aproximadament el 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (Generalitat de Catalunya, 2022). No es tracta doncs de "menjar cuques", sinó de promoure un model alimentari sostenible amb menys dependència de la ramaderia intensiva, més suport a la producció agroecològica i una reducció del malbaratament alimentari.
L'educació ambiental no és una "rentada de cervell", sinó una eina fonamental per preparar les noves generacions davant els reptes ambientals. Segons un informe de la Universitat de Barcelona (2023), l'educació ambiental en escoles catalanes ha demostrat millorar la consciència ecològica i la capacitat d'accions sostenibles entre els joves. En un context de desinformació i pressions polítiques i econòmiques propiciat per la indústria contaminant i l'auge
de l'extrema dreta amb el seu discurs negacionista, proporcionar coneixements basats en la ciència és clau per una ciutadania crítica i activa.
Mentre que les religions es basen en creences, mites i dogmes de fe, l'ecologisme s'afirma com a moviment polític i social sobre l'evidència empírica d'una crisi ambiental i climàtica sense precedents. El consens científic, pel que fa a la diagnosi del problema, és simplement, aclaparador. La necessitat d'implementar urgentment estratègies polítiques de resiliència i adaptació a les conseqüències de l'escalfament del planeta són, a hores d'ara, un horitzó
indefugible.
Negar la ciència i ridiculitzar la lluita climàtica no és una qüestió d'opinió, sinó una estratègia de desinformació, en la que conflueixen obscurs interessos econòmics i perverses estratègies electorals amb l'objectiu, poc dissimulat, de perpetuar una inacció que serveix espuris interessos a curt termini. No, l'ecologisme no és religió, sinó una resposta basada en l'evidència a una crisi real. Ignorar el consens científic, pel que fa als efectes immediats de l'escalfament global que a hores d'ara ja patim, i els fenòmens climàtics extrems que li són associats, així com intentar ridiculitzar la lluita climàtica recorrent a l'imaginari del cunyadisme terraplanista, defineix perfectament quines són les intencions polítiques d'aquells que executen maldestrament
l'estratègia de la desinformació.
A Catalunya, com arreu del món, la solució implica saber distingir el gra de la palla i no caure en estèrils polèmiques tavernàries. Si volem tenir alguna oportunitat de garantir un futur compartit, social i mediambientalment sostenible, cal apostar per polítiques radicalment valentes basades en l'acumulació empírica de dades i posar en pràctica urgentment mesures d'adaptació, resiliència i mitigació als efectes del canvi climàtic.
Alexandre Aguilar és membre de l’Assemblea de la CUP de Valldoreix i militant de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.