Inicia sessió 
Registra't
Ha sigut intents i commovedor. Colpidor. I no per l'experiència que un s'emporta, cosa que, certament, podria flirtejar amb la frivolitat d'aquells egos que alguns omplen "donant-se als demés". Constatar, tres mesos després, el grau d'abandonament de tantíssimes famílies només fa que refermar la idea que el sistema no funciona. Però no funciona per als de sempre, per als més pobres i, alhora, per als no tan pobres. Els oblidats de sempre. Els qui no tenen la possibilitat d'alçar la veu. Perquè per molt que parlin, cridin o diguin el so no se sent en el buit. Tres mesos després de la catàstrofe, la classe política, l'empresariat que va enviar a treballar la gent durant la pitjor tempesta en anys i les institucions continuen mirant cap a un altre costat. Tots els testimonis coincideixen: "estem desemparats".
En un matí de porta a porta te n'adones del desastre. Centenars de vides per refer. En Toni, un dels coordinadors del col·lectiu de suport Parke Alcosa d'Alfafar, ho tenia clar. Va ploure sobre mullat. Aquests barris, aquests petits pobles, a pocs quilòmetres de la capital valenciana, ja vivien depauperats. Els aiguats del novembre van aguditzar la vulnerabilitat de molta gent que ja vivia amb allò just. Com quan la pandèmia o qualsevol altra catàstrofe, l'excepcionalitat d'un fet devastador ens escup a la cara la realitat dels més desafavorits.
En un dels tants baixos que vam visitar, una dona ens explicava la seva situació. Una casa encara sense cap porta, amb algunes parets per assecar i pintar. Pocs mobles útils i les coses en bosses, emmagatzemades en alguna estança en millors condicions. Menys humida, vaja. Després d'anys i anys de treball, d'ella i de la seva parella, i d'haver-se pogut comprar un baix entre els carrers Silla i Catarroja, en mitja hora de pluges ho havien perdut tot. Resulta difícil copsar i descriure una situació així en poques línies. Res més efectiu que veure-ho i que t'ho expliquin de primera mà.
Per això és tant important que no els deixem de banda. Que continuem organitzant-nos des de la solidaritat i el suport mutu. Les brigades de la Xarxa de Casals i Ateneus del Països Catalans, juntament amb la plataforma Suport Mutu DANA, encara treballen sobre el terreny. Tota hora com a voluntari és benvinguda. Potser el cataclisme climàtic ha passat, però l'emergència continua i les necessitats humanes a satisfer són moltíssimes.
Solidaritat a banda, són molts els veïns i veïnes que tenen clar què cal per començar, per poc que sigui, a remuntar. La filla d'una veïna del carrer Picanya no dubtava. Porta a tots aquells que volen dividir el barri, als que volen assenyalar els orígens de les persones per discriminar o als voltors de la misèria que, mitjançant l'engany, volen comprar barato per fer negoci. Consciència de classe i visió política clares per denunciar que la resposta pública està sent un "campi qui pugui", quan el que cal és una inversió ingent de recursos d'abast total. Si els edificis no drenen bé, tindrem un gravíssim problema en deu o vint anys. Els tristos 6000? que molts han rebut no arriben a cobrir, en molts casos, ni la pintura. Arreu falten electrodomèstics, fusteries o mobles. Hores de professionals, lampistes, electricistes o paletes. Ascensors que funcionin. Hi ha veïns amb seriosos problemes de mobilitat als pisos superiors de molts blocs que no han baixat al carrer des de llavors, des de fa tres mesos. Com si fos un nou confinament.
Començava dient que, d'haver pogut, m'hi hagués quedat més dies. Perquè la injustícia et crida a combatre-la. En casos així, l'empatia i la solidaritat s'activen des de la ràbia que s'encén per una realitat pretesament irremeiable. La injustícia et crida a organitzar-te colze a colze amb la gent que s'està deixant la pell pels seus veïns. A respondre col·lectivament i exigir responsabilitats polítiques als qui, un cop més, han abandonat les classes populars. Per totes elles, però també per tots nosaltres. Perquè allò de "sols el poble salva el poble" sigui la presa de consciència que moltes coses hem de canviar per a que molts, la majoria, puguem viure dignament.
MARCO SIMARRO és regido de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.