La calor no marxa, i en ve més...

Robert Savé

Publicat: el 12/octubre
Opinió| Columnes

Com dèiem ara fa un mes '..., en els mesos de juliol i agost s'ha rebaixat les reserves de les conques internes en 48 hectòmetres cúbics, que són fàcilment atribuïbles per càlculs simples, al nombre de turistes rebuts. Qui paga les infraestructures existents per disposar de l'aigua, qui paga el recurs, qui treu beneficis?'

Aquests dies els mitjans de comunicació comenten que el Govern està plantejant restriccions en l'ús de l'aigua en Girona i Barcelona, en altres paraules, en les conques internes.

Un dels punts, que aquestes mesures lògiques avui, conseqüència d'una molt errònia política de mercat aplicada des de fa molt temps, per obtenir beneficis sectorials i particulars de béns públics, com és el cas de l'aigua, serà la regulació a la baixa del reg de manteniment dels espais verds municipals i privats.

Anant al municipi, en l'any 2018 es plantejava una consideració respecte del verd urbà des de la perspectiva del seu ús, valor i preu, que malauradament encara és vigent, però a la que cal afegir el valor associat a la salut, tant és així que s'ha constituït a escala del Mediterrani mundial una organització que entre altres temes, tracta el de la calor extrema, de les onades de calor, que és un període prolongat de temps anormalment càlid, definit específicament en relació amb un lloc i la seva temperatura mitjana històrica.

Aquest fet genera increment de malalties cardiovasculars infeccioses, estrès, pèrdua d'efectivitat laboral i increment de riscos en el treball, major risc d'incendis forestals...

Per tant, els refugis climàtics són una eina necessària per fer front a aquesta nova situació, si més no temporalment, fins que el binomi urbanització/construcció no sigui resilient al clima actual i futur.

L'Ajuntament ha identificat diferents llocs amb aquesta funció, però cal que aquest i la Generalitat es posin d'acord per generar refugis verds, pels quals és absolutament necessari disposar d'aigua, primer perquè siguin viables i en paral·lel operatius en la funció de baixar naturalment la temperatura.

Es important evitar les decisions mancades de criteri científic, tècnic, sobrietat i sentit comú, així, regar grups d'arbres estratègicament situats en la ciutat, promou uns refugis climàtics amb baixa despesa energètica, vàlids durant tot el dia, amb un baix cost de manteniment material, econòmic i humà i amb una important funció ornamental.

Diuen que el foc s'apaga a l'hivern, la construcció de refugis verds de baix impacte ambiental i elevada eficiència en la dissipació tèrmica, també.

Posem-nos-hi, el tema és prou seriós, per a badar.

ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat